BOÇA, [BOSSA] s.

Tumor; relleu.

V. Cf. el franc. boce a Viollet-le Duc, t. V, pag. 214, El dim. bocette al Dict. La Curne de Sainte-Palaye.

"Item una barreta que fou de la dita marmessoria escofada, ab son gorgal de tota boça la qual fou garnida per les vores de una brodaria feta a manera de fulles d'or..."
Inventari d'Alfons el Magnànim

"Item un bacinet de bavera escofat ab son capmall de tota boça..."
Inventari d'Alfons el Magnànim

"Primo una pesse o carele de junyr ab bossa de atzeitoni vermey."
Inventari del rei Martí 556, f. 101

"It. una cota de maylla de tota boça frangada ab gran frange..."
"It. una altre cota de maylla de miga boça ab franga prima alentorn..."
Inventari de Torredenbarra Any 1430

"Item un perey de gossets de malla de acer de bossa taxada."
Inventari del rei Martí 484, f. 98

"primo un sach de canyem dins lo qual havia una cota de malla de mige bossa."
Inventari d'en Pere Becet 1, II. Any 1430

BOCADA s.

Porció que cap dins la boca.

"Per los .v. senys corporals aperceb hom los sperituals e ls enten: car per gustar una bocada de la aygua de la mar, enten hom entellectualment tota la mar salada."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació Introducció del MS. Bib. Univ. Barcelona

"E com Judes ac presa la bocada tantost exi de fora e era ja de nits..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 114

BOCADENTS adv.

Boca per avall, bocaterrosa.

V. bocadents (De ___), bocaterrosa.

"E cant foren totes ensemps
Prop mi qui bocadents jasia,
L alta senyora qui venia
Ten reyalmen acompanyada,
Testa m lo pols una vegada
E dix: -Est hom es perilhos."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 666

BOCADENTS (DE ___) mod.

Boca per avall, bocaterrosa.

V. bocadents, bocaterrosa.

"Esceptat çell de framenors
A qui vull mal
Per un ribant de lur ostal
Qui volch mostrar
A ma muller d escardaçar
De bocadents."
Testament d'En Serradell

BOCAL, [BOCHAL] s.

Embocadura metàl·lica de la beina de les armes blanques.

"item una daygua ab bocal d argent daurat."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Item una gran spasa de dues mans cuberta de atzeytuni negre ras la qual es garnida de un bocal e gaspa d'argent daurat, en lo qual bocal ha .iiij. senyals d'armes reyals e de Sicilia......"
Inventari d'Alfons el Magnànim Any 1417

"item una brotxa ab un bochal d'argent daurat e guaspa daurada."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"E .x. espases guarnides a la geneta ab los braçes, poms e croeres e bocals e dues viroles en cascuna e guasbes niellades..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.143, f. 160 v) Sigilli secreti 29 Pars IIa, reg. 1.143, f. 160 v, § 2, l. 9 (Pere III, 1353/54)

BOÇAR v. a.

Emboçar, obstruir; opliar.

"Aquestes son maneres de la medicina de l uyl. E la lur forssa, e son en .vij. maneres. La primera que boçen. La segona que obren. La .iijª. que escuren..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij, b

BOCARAM s.

Sort de tela.

V. boquerà, buguerà, Cp. el franc. mod. Bougran.

"Item fou desliberat fer la cera acostumada segons en l altra sepultura de l altra Reyna, y que fos posat un sobrecel al tuguri de bocaram negre com es acostumat y pintat ab sos tovallons."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 29

"Item una aljuba altre morischa de draps de seda morisch, obrat de listes largues ab letres morisques blanques, ab altres obratges de diverses colors, forrada de bocaram blanch."
Inventari d'Alfons el Magnànim 412; any 1417

BOCARIA, [BOCAYRIA] s.

Lloc on es ven la carn per menut.

"... de truya frescha qui no sia sanada a la teta, o si era porcelera, o si no era sanada e aja s a vendre a la bocayria..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 149

BOCAT s.

Bocada, bocí.

"... car home glot, dementre que sos companyons parlen a la taula, ell menuga, e con sos companyons giren la cara a altra part, ell triara a sos obs los mellors bocats e ls posara davant si."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 145

BOCAT, ADA adj.

Dotat, dotada de boca.

"Primerament la bella mula deu esser tal que aya xich cap e sech. E los ulls enffora. E deu esser bocada de blanch quin pel se vulla que aya."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. primer

BOCATERROSA adv.

De ventre en terra, en posició de pronació.

V. Bocadents, bocadents (De ___).

"La terça cosa diu que hoynts la veu, caygueren en terra. Aço es que per be que façau penitencia e servau los manaments de Deu, apres haveu a morir, e caureu boca terrosa ans de haver gloria..."
Ferrer, Vicent Quaresma 150, XIV

BOCATERROSA (DE ___) mod.

De boca dents.

"... e com ell, prostrat de bocha terrosa davant los peus dels jutges, besant los, demanas que li haguessen merçe, sullava la sua boqua ab lo fanch."
Canals, Antoni Valeri Màximo 168, lib. VIII, tit. I