JURAR v. n.

Blasfemar, flastomar.

"Fo ordenat de volentat del senyor e consols de la vila de Baga que negu no jur desonestament de Nostro Senyor ni de la Verge madona sancta Maria, ço es lo cul, budell, osos, carn, ne dir a mal grat ne despit aytal cosa los fara..."
Arxiu de Bagà vol. LVIII, f. 6, any 1393

"... e pus entre si mateixs, de aço que han ajustat tenen ne golateries e taffureries e ribalderies entre si mateixes en les tavernes e hon se volen, e juren pijor de Deu que altres."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.080, cap. XXI

"Item que tot hom qui jur de Deu o de madona Santa Maria, ço es lo cap o al ventra o alguna partida de lurs santes persones, que li costaria per quascuna vegada .x. sols comptants, o tan grau poria esser lo jur que n astaria a conaguda dell jutga."
Ordinacions e bans del Comtat d'Empúries Bants de joch de dies e de nits et de jurar de Deu