BOCA DENTS (DE ___) loc.

De bocaterrosa, de cara a terra.

"... cau de bocha dents lo dit infant, he, hapagat lo foch del sacrifiçi ab la sua propia sanch, mor de la nafra tan cruel."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 104

"Cellavos Bruto, axi com si acas caygues, lexa s anar de bocadents, e besa la terra, jutjant qu era mare de totes les coses."
Canals, Antoni Valeri Màximo 714, lib. VII, tit. III