AVALLAR-SE v. refl.

Baixar-se; davallar si mateix, descendir.

"E amdues, com vaeren que nos muntavem al castell, avayllaren se n a la capella del castell."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXIX

"... ab cos iverços nos en anem a la ribera de Troya, e en poderosa virtut de combatre nos avallem en terra, fermants, ab aquella maior cuytança que porem, nostre setge ferm e segur de prop la Ciutat."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 4.891

"E com lo rey hac axi una stona dormit, e hac ben pensat en lo sopni que fet havia, avalla se n de la torre..."
Guillem de Vàroich 20, ed. E. N. C., p. 45

"E puix avalla sse n a la vila, e En Ramon Sacomana e En Iacme Berenguer e En Saverdu, qui eren dels millors d Alacant, ab tots los altres"
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXVIII