ASSETJAR, [ASETJAR, ASETIAR] v. a.

Posar setge, assallir, assaltar.

"E per aquell lloch homens de cavall e de peu los assatjaven totes vegades, e per ço meteren se n en aquell lloch de nuyt que ls ne poguessen castigar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXIV

"... e ven los turchs alt en la montanya, cuyta devers ells e delibera de no combatre ells mas de asetjar los, e tota la gent feu posar entorn de la montanya de peu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVIII

"E apres segueix se que l Rey Senacherib vench sobre la ciutat de Jhesusalem e assetja aquella, e aqui dix moltes menaçes contra lo poble d aquella..."
Rei Pere del Punyalet Proposició de Pere del Punyalet a les Corts de Tarragona Any 1370

"Com les bombardes foren ajustades que foren mes de cent, asetiaren la artelleria e començaren de tirar que feyen gran mal..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVI

"... preses les armes, assetia la dita ciutat, la qual a si matexa subjuga, abans que del tot hagues acabat tressar l altra part dels cabells."
Metge, Bernat Lo Somni 2.984, lib. quart