APUNTAR v. a.
Ferir, tocar de punta; punxar.
"Ara direm de les pastanyes part natura que son de part de dins. Eles son de .ij. maneres: ho que y naxen cabeyls de sotz les pastanyes naturals e apunten en l uyl, ho que s tornen les pastanyes naturals contra l uyl. E l senyal es can apunten en l uyl." Joan Jacme Alcoatí f. lij, a
"E ella que l ach vist, cuyta s a un pas e secut li la llança, e dona li tal colp per les faldes en la cuxa que la cuxa li passa e la sella, e apunta lo cavall." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIV
"Es irat lo metge quant li apunta la naffra que l fa cridar? :no es irat, ans li fa misericordia per guarir lo." Ferrer, Vicent Quaresma 93, XXXI
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |