GUARDA s.

Mena de fermall.

"Item ha en la dita caxa una guarda de junyer.
Item una altra guarda gran d espallat squerre."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

HORA BAIXA un. pluri.

Hora tarda; vesprada, crepuscle vespertí.

"... e aço era ja passada hora baixa, e en tot lo dia passat no havien menjat sino molt poch, ni de tot aquell dia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVI

"... e axi, ans que vingua la festa, ja deu reposar. ja el disapte, hora baxa, cascu deu tanquar son obrador e dexar los negocis."
Ferrer, Vicent Quaresma 53, XXIX

"... et estegren en la preso los paers ab .lx. dels juratz, del mati tro en la hora baxa que lo comte regonec que falsia ere ço que dit havien..."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 94; Camarassa, any 1295

"... et ani m dinar a les Coves on stigui tot lo jorn tro en la hora baxa, et ani sopar e jaure a Sent Matheu..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1371, n.. 294

HORA NONA un. pluri.

La darrera de les hores menors i la refecció o colació que hom fa en aquell moment (les tres de la vesprada).

V. orerona.

"... e dejunaven tots dies, e que s levaven en l alba e anaven a missa e no parlaven en la missa; e puys anaven ab les ovelles e al vespre feyen hora nona."
Ferrer, Vicent Quaresma 122, XLVI

"En aço feu los fi sanct Climent de la preycacio, la qual fonch molt larga e molt profitosa, entant que dura de gran mati fins passada hora de nona, encara hora baxa, que les gents no eren dinades n i havien menjat."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 20, XIX

"Apres hora de sexta tenebres foren fetes entro ab hora de nona, e lo sol se oscura..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 94

HORRIBLE, [ORRIBLE] adj.

Que causa horror; molt dolent.

"... ell recita largament lo fet de la sua embaxada e les coses que l duch Danjou li havia dites, les quals, senyor, he jo haudes per orribles e per fort destemprades e per tant no les vos vull especificar..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1377, n. 404

"yo t vull fer creure
quant l an orrible,
fort avorible
extremament."
Roig, Jaume Spill 8.578

"Envergonyit, / confes la mia colpa,
com no m esforç / contra l desig orrible
que m ve d Amor, / si be l trop molt terrible."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, CXVI

HORTOLÀ, [ORTOLA] s. i adj.

Aquell que cultiva l'hort i ven hortalisses.

"Com Tirant lo veu entrar verdaderament pensa que fos aquell lo moro ortola, e portava al coll una axada, e comença a cavar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVIII

"Un ortola tot quant guanyava dava en almoyna sino ço que vestia e menjava..."
Recull d'eximplis e miracles LXVII

HUMANAT, ADA adj.

Fet home; dit solament de la segona persona de la Santa Trinitat.

"Sol clar e net / verge mare molt neta
L umanat cot / Deu no vesti ni cota
Fins haver fet / vos, reyna tan ben feta..."
Castellví, Franci de Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria Tornada

"De Deu humanat / o Mare benigna,
finit lo proces / de goigs tan elets
bolcas lo Fillet / ab draps pobrellets,"
Jaume d'Olesa Contemplació de la visió que la Verge hagué con adorà lo seu Fill tantost nat

"e qui, baxat
e humanat
sens home pare,
de sola mare
sa carn prengue,"
Roig, Jaume Spill 10.941

IL·LÚS, USA adj.

Que és dominat d'una il·lusió o falsa aparença.

"... com lo leguat apres ha sabut lo spatxament de la embaxada vostra a nostre Sanct Pare ha mostrat gran alteracio mostrant esser illus e decebut per nosaltres..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. Docs. CLIV

IMPEDIMENT s.

Allò que impedeix; empatxament, obstacle.

"Com lo confessor te absol... en aquell punt venen aquelles gracies, si no y ha impediment de volentat."
Ferrer, Vicent Quaresma 93, XXVII

"Si per cas anant los combatents a la batalla, en lo cami los seguia algun impediment de malaltia o altre qualsevol, de aquell fassa fer actes auctentichs e tant provables com fer se puya..."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. tretzè

"... pichs, axades, perpalls e altres coses e artelleries per derruir, remoure e trencar tot impediment e obstacle que l aygua discorrega en lo riu..."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

IMPROPERI s.

Censura ultratjosa; injúria, vituperi.

"... lo qual posa bandera del Rey Scariano mijanada en armes del victorios capita Tirant, la qual vista per lo Rey de Feç, acompanyat de molts animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIX

"Perque Guillalmes avergonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinet, e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e comença l a combatre molt asprament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

"De gran dolor / sofferis l improperi
Plena d aquell / qui ns ha portada pau
D eterna mort / per esser deffensora."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

INCERT, A adj.

Insegur, indeterminat, imprecís.

V. encert.

"... sies en recort quants han la mort eleta encara dubtosos e incerts de la sdevenidora vida, sol per la amor qui ve ab gloriosa fama."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLVII

"Havem nosaltres a no pocha maravella que per nostres embaxados no siam avisats del negoci: si es per que vostres molt honorables savieses no ls hajen notificada vostra dita letra e tramesa, o per tarda de llur scriure, es incert a nosaltres."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXVIII

"L emperador li demana: -Quina cosa es la mar?
L infant respos: -Carrera incerta e maravellosa cosa."
L'infant Epitus

INFLADURA s.

Estat d'allò que és inflat.

"... e postema al lagremar, e pruiya, e infladura, e durea, e vexiga e ço que crex en l uyl de part de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxviij, a

"Per a dolor de les cuxes e infladures. Sapies que es provat. prin la lana e tiny la en l aygua on sera cuyta la ortiga groga."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, a. Bib. Univ. València

"Item si l such es begut ab vi, fa abaxar la infladura de l ytropich e es molt medicinal als morssos verinosos..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 22, MS. n. 216, f. xxxxij, a. Bib. Univ. València

INFLAR-SE v. refl.

Tornar-se, esdevenir inflat, augmentar de volum; inflamar-se, entumir-se.

"... perque la carn se maca, e aso ave per gran carregua, e infle s, e, ans que sia la infladura abaxada, ffan desencellar la mula."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

"La mar se infla massa ala contrarietat dels vents, e la galea del rey e tots los lenys eran sens velas e sofferian grau feriment de las onas..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"... liga s lo dit ab un fil fort e lo dit infla s e ab una agulla punxa s lo dit e prestament n ixque sanch."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIII