LLEI (DE BAIXA ___) fr.

Dit de l'or o argent que tenen una proporció d'aquests metalls menor de la prescrita per la llei.

"... tu comptaras primerament dels billons de la pus baxa ley, ço es de ley de iij. malles e de ley de .ij. diners e malla, e egualar los has en aquesta manera..."
Títulos y Enagenaciones Doc. Arx. Gral. de València, De fondició per fer la moneda menuda o d'argent, vol. II, f. 228

LLENGUATGE, [LENGUATGE] s.

Idioma propi d'una nació, manera, estil de parlar, d'expressar-se.

"Aquest embaxador era home de gran eloquencia, molt savi, e sabia parlar d tots los lenguatges."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIV

"La major conexença del hom es lo lenguatge, e sent Pere axi fon conegut, que li deyen: -Est dexeble de JhesuXrist, e parla en loquela galilea..."
Ferrer, Vicent Quaresma 121, XII

"... nosaltres verem venir los Apostols que parlaven tots los lenguatges, e digueren los que podia esser allo? que nosaltres los aviem vist simples gents de sciencia e no sabien parlar sino un lenguatge, e ara parlaven tots los lenguatges maravellosament."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 16, XXXI

LLEPOLIA, [LEPOLIA, LAPOLIA] s.

Bocí llépol, llaminadura.

"Puys quan ve hora del dinar,
Si les conviden,
Lavors veurets que elles reviden
E mouen axa,
Dient tot pla: -Que Deus la fassa
No manyere.-
E tenen ja lo ventre ple
de lapolies."
Sermó del bisbetó 761

"als no sabia
so perfumar,
e despensar
confits de monges,
poncis, taronges,
pomes, limons,
codonys, torrons
e lepolies,"
Roig, Jaume Spill 5.084

"Si es golosa, trameten li presents de moltes maneres de lepolies e de fruytes novelles e del que ella mes se delita."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXII

LLETRA DE CREENÇA un. pluri.

Carta de creença, lletra perquè hom doni crèdit al que dirà la persona que s'encarrega de dur-la.

"Com tots los del imperial consell foren ajustats, lo Emperador feu venir lo embaxador, e feu legir en presencia de tots la letra de crehença..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXV

LLEVAT, ADA adj.

Tret, tolt, restat, pres.

"E no res menys, que li sien tornats los dits vint florins que li son stats levats, per forma que ell haye quaranta florins,..."
Llibre de Consells de Cervera 17 de setembre de 1405

"E, per aquesta rao, l alt Senyor dona mantinent sentencia contra tu qui axi desconeguist ell, qui t feu e t crea e t dona honrament, que axi fos desconexent aquel que de tu exira e devallaria, e que fosses baxat e levat del honrament e stament que tenies, e que axi acabasses tos dies..."
Visió MS. 271, f. 147 vº. Bib. de Catalunya

LLIMÓ GROC un. pluri.



"Item ultra la medicina tant bona, ço es, que sien presos limons grochs e sien cuyts en caliu, e puys sien uberts per mig, e calts, de la part de la molla, sien faxats la on la coqua no bastara..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 113; MS. n. 2116, f. lxiij, c. Bib. Univ. València

LLIT ENCAIXAT un. pluri.

El que té cuixeres i va clavat amb perns (DCVB).

"Item hun lit encaxat ab sa marfega tot nou."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"item un lit encaxat, sutill, ab palles."
Inventari d'en Pere Becet 1; XI. Any 1430

"item un lit encaxat, moresch, pintat, ab cinch posts."
Inventari del castell de Xèrica València, 28 de juny de 1369

"Item, hun lit encaxat ab dos matalafos de lana, ab son artibanch."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

LLITET, [LITET] s.

Diminutiu de llit.

"Primo atrobam en la dita recambra .i. litet patit, encaxat, ab una marfagua de lana ab palles."
Inventari d'en Pere Becet 1, XII. Any 1430

"-Mare senyora, si a vos e al meu pare pleya, jo faria fer un litet axi en lo porxo, sobre la cambra de mon pare qui bada sobre lo jardi, e aquí durmiria e hoiria cantar lo rosinyol, e ab ell dormiria molt pus fresch que no faç en la vostra cambra..."
Decameron jornª 5ª novª 4ª

"... e JhesuXrist, com hac mirat a tots, veu hun malalt entre los altres, qui era vell e sech, tot desfet: estava sobre un litet en lo porche..."
Ferrer, Vicent Quaresma 99, XIII

LLOMBRÍGOL, [LOMBRIGOL] s.

Melic, orifici en l'abdomen del fetus deixant passar el cordó umbilical.

V. embrígol, melic.

"... lo dia del teu naxament, Jerusalem, no fo tallat lo teu lombrigol, ço es, que no us sots tallats ni departits de la Sinagoga, qui es la vostra mare en la qual sots concebuts..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 23, tit. V

"Item prenets nous de ciprer verdes e picats les, e en forma de emplastra posats les sobre lo lombrigol dels infants petits qui son trenquats en los coylons..."
Receptari de la Universitat de València f. clvij v

"Les sues mamelles, quines penses que sien? Cert blanes com a coto, grans tro al lombrigol, e buydes com bossa de pastor."
Metge, Bernat Lo Somni lib. Iii

"... e son del lombrigol en sus de forma de fembra, havent cara de verge, e del lombrigol avall han tota forma de peix..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIII, 10.836

LLUNA (MITJA ___) un. pluri.

Figura escotada del disc de la lluna a l'inici del quart creixent, peça heràldica que afecta aquesta forma.

"E la Emperadriu trague de una caxa hon tenia les sues joyes un collar d or fet a forma de miges lunes, e, en les puntes de cascuna luna, havia dues grosses perles, una en cascun cap, e alt, en mig de la luna, un gros diamant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVII

LLUNA, [LUNA] s.

Planeta satèl·lit de la Terra.

".. la luna una pedra es e no ha anima, e los pintors que la pinten ab cara no saben que s fan."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLIII

"... can lo malalt que molt orinara ira dormir e can nuylla medicina no li te prou que no orin molt, dat per .iij. dies seguentz, la luna en son baxament, vexiga de peyx d aigua dolz."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVI

"Mes lu vostra cara
Que no fa lo sol,
Ni la luna clara
La luor vos tol."
Cançoner de Nadal I

"... que fortuna es forma de luna, ades crexent, ades minvant, ades plena, ades nulla."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. XXXVIII

"Luna es apres e sta en cascun signe dos dies, e .xij. ores. E en tota la roda .xxvij. dies ,viij. ores."
MS. n. 216, f. lxxvij, d. Bib. Univ. València

LLÚPIA, [LUPIA] s.

Tumor dur i glandulós enquistat sota la pell.

"Ara direm en les malalties que esdevenen els palpetz e lurs occasions, e lurs senyals, e lurs cures. Sarna, e lupia e enpedriment..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlvij v, a

"Recepta per a desfer lupia. -Item sien preses morons de aquels qui an la canya redona, sien piquats e sia faxada la lupia tantes vegades tro sia desfeta, ho sia untada la lupia sovent ab oli de peix."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXXVIII

"A guarir lo mal de lupia que algu ha o te en cap o coll, o peu o altre loch."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 113; MS. n. 216, f. lxiij, b. Bib. Univ. València