JUPÓ, [JUPPO] s.
Vestidura de cos que arriba fina a la cintura, cenyida i ajustada.
V. Cf. Puiggarí, p. 92 i 277.
"Manam vos que encontinent comprets draps de les colors deius escrites, aytant com n i haia ops a hopolanda e juppo e capero per a nos..." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.188, f. 85) Sigilli secreti 62 Pars 1a, reg. 1.188, f. 85 v, § 2, l. 2 (Pere III, 1363/64)
"Apres vene la roba, e no troba lo bossot, e hac anar en jupo." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI
"... primerament deu portar jupo un poch gros de coto per tal que la cota de malla no li faça tant anuyg." Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps cap. CCLXXIX
"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa e encontinent los pres e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |