INNOCÈNCIA, [IGNOCENCIA, IGNOSCENCIA] s.

Absència de culpabilitat.

"... un jorn, com fos citat que comparegues en lo loch publich, davant lo jutge, posa tanta de confiança en sa innocencia, que, com Tiberio Gracho, ab lo qual havia hagudes grans discordies... fos enemich seu molt odios, demana que l dit Tiberi fos son jutge..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.747, lib. III, tit. VII

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey... per modifficar, encusar e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppresions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

"Car en temps de ignocencia, no haguera l om negun impugnant ne contradictio neguna, car per la justicia original a ell lavors dada, la carn li fora obedient..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. Terç

"E que ab diligent cura tenga aprop ma filla e sua; car la ignocencia e virtuts de aquella son molt plasents a nostre Senyor Deus..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.665, lib. segon