REVÉS (LO ___) s.

El contrari.

"la vil beguina,
del primer alt,
de calt en calt,
cuyta o crua,
vestida u nua,
aguera pres:
ffon lo reves."
Roig, Jaume Spill 3.934

RIBERA, [RIVERA] s.

Riba, ribatge, vora mar.

"Mas, com alcuns dels seus, semblantment nadant de la glotonia de la mar escapats tots nuus, fossen venguts a terra, cerquen lur senyor per la ribera si per ventura fora escapat de la mar..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXI, 10.235

"... que totes aquestes encontrades entorn de nostra terra son de Serrayns e fan nos cascun jorn gran dan e majorment aquells de la ribera de Sincha entro a Tortosa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II

"E com los moros sentiren e veren aquell foch tan gran, cuytaren per [a]pagar aquell. Tots los moros, desarmats, cuytaren a la rivera per portar aygua, e, com mes aygua hi lançaven mes se ençenia lo foch."
Guillem de Vàroich 22, ed. E. N. C., p. 50

SABER v.

Poder, ser capaç de (+ un infinitiu).

"stare .vij. dies de parlar
com hom me sabes matar,
e per res que s esdevengue
no axira mot de ma lenga,"
Llibre dels Set Savis de Roma 279

"E si us promet en leyal fe
Que no s i perdra res per dir,
Si la y me sabien aucir
Vostre dret sera mantengut,"
Planys del cavaller Materó 209

"... jo revestit per dir la trentena missa, digueren li que en la ciutat s era ences molt gran foch, e que la ciutat se cremava. Verament, dix lo bisbe, con la ciutat se sabes tota cremar, jo si acabare aquesta missa."
Recull d'eximplis e miracles DLXXXV

"... huy nos som vestits axi com nos vestiem en març, car lo temps hic fa tal que sap mes a ivern que estiu..."
Itinerari de Joan I n. 269

"... e no plangats messio de correus que ns hajats a trametre per aquesta raho, ans ques que sapia costar nos fets saber com pus cuytadament fer se puga si alcun dupte vos ocorria..."
Lletra de Pere del Punyalet A Francesc de Perellós. Arx. C. d'A. (reg. 1.184, f. 19 v)

SABUDA s.

Acció de tenir coneixença, informació, notícia.

"Encara mes, si lo senyor de la nau fa aquell creximent menys de sabuda e de voluntat dels personers, los personers no son tenguts al senyor de la nau de res a donar..."
Consolat de Mar tit. I, cap. CCXLII

"E l endema aquells de la companya hagren sabuda que yo era assatiat, e aquells qui eren be encavalcats pensaren de cuytar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"... pensaren de combatre alguns castells los quals nos no haviem establits per ço com nos no haviem sabuda d els que aytal enteniment haguessen que contra nos qui erem lur senyor s alçassen...."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 556

SACÀS, [SACCAS, SAQUAÇ] s.

Sac gran.

"... lo feu amagar, e lensant li demunt un gran drap de un gran saccas que aquell die havia fet desfer, lo cobri..."
Decameron jornª 5ª novª 10ª

"Item un saquaç en que havie aygua cuyta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

SALSA FRANCESA un. pluri.



"Bona salsa francesa.
Aquesta salsa francesa es bona a tota volateria que sia en ast cuyta / pren ametles que sien netes e blanques e pinyons e pica u be ab gingebre e pebre / e met hi molta canyella / e destempra u ab vi de magranes agres / e assaborir ho has que sia agra dolç. E axi mateix pots fer salsa ab such de magranes agres e ab canyella sola mesclada e lançada damunt. E es fet."
Nola, Robert de Art del coch f. xix

SALSERÓ, [SALCERO, SALSARON] s.

Salsera petita i la quantitat de salsa que conté. Salsa confeccionada i servida en salseró per a menjar volateria o caça.

"Un salcero per ocells salvatges."
"Potatge que s diu salsaron blanch."
"Salsero per colomins en ast."
"Salsero per a volateria cuyta en ast."
"Salcero per a perdius o gallines de ast."
Nola, Robert de Art del coch

SALZ s.

Salze.

V. salze, sàlzer.

"Item l escorça del salz cuyta ab ensunya de porc dissoluu l esple."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

SASONAT, ADA adj.

Saonat, impregnat d'aigua, d'humitat.

"... dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros e teules e violes e rajoles que fara, de bona argila e ben sasonada, e que sia la obra ben cuyta..."
Ordonament dels forns teulers Perpinyà, circa 1484

SATURIGA s.

Planta de la família de les labiades, aromàtica que serveix per assaonar els cuinats.

V. sadoria, sadorija, sajorida, saorida, senyorida.

"Item saturiga picada e cuyta en vinagre, emplastada el tuçol, alegrament desperta los dorments."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IV

SAUC, [SSAUC, SAUCH, SAHUC] s.

Arbre de la família de les caprifoliàcies de fulles i flors medicinals.

"... e apres unple un canut o dos de canya de such de fules de sauch e tapa ls be e met los a coure en aygua..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLIII

"E les coses qui aminven la sperma son tota cosa calda, secha he sobtil, axi com ruda he sos semblants he totes coses molt fredes axi com la flor del sauch..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid

"Per a gitar los lombrichs, pren de la raell de la sauc e de la mel quatre cullerades e tres d aygua en que sia cuyta la grana..."
Receptari de la Universitat de València 143; MS. n. 216, f. xxij, a. Bib. Univ. València

"Item la rayu dels evols, e l suc de la migana escorça del sauch..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"Item prenets de les raels dels ebuls que son semblants del sauch e coets la en aygue..."
Receptari de la Universitat de València f. lvj, v

"Pren lo sauch e de aquella escorsa qui es per lo fust levada la primera escorsa e picats la e lo such que gitara sequa l al sol..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXXVIII

"... e fan la d escorxa migana de sahuc, trempada ab bel oli rosat..."
Tròtula de Mestre Johan 13 d

"Sahuc.
Dix .D. que l ssauc es de .ij. maneres: la .jª. que ssemble arbre e a branques blanques en ssemblant de canes e fulles .iij. o .iiij. departides, e es en la olor fort, e al cab de les branques cabs axi com fonoll, e, quan maduren, los grans son negres e an olor de vi. E l altra manera es menor e fa branques nudoses e la fulla trepada, e es de fort olor e fa la rrail longa, e dessequa e guarex les plages per mesura."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 68, c

"Enapres pendreu un empastre ffet de api e dels evolls e de brots de sauch, e ab sagi picats ho tot ensemps e metreu lo y dessus tot calt."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

SECUDIR, [SACUDIR] v. a.

Agitar fortament i repetidament, fer caure fora de si.

"E ella que l ach vist, cuyta s a un pas, e secut li la llança e dona li tal colp per les faldes en la cuxa que la cuxa li passa e la sella e apunta lo cavall."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIV

"Ladonchs Fortuna obri lo mantell, e, a manera de qui sacut o espolsa roba, llança defora una vella molt longa e molt prima..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 98

"Item preneu les barbes del porro ab hun poch del cap del porro, e no sia lavat sino sacudit..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXIV