Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    27 de 53    (630 registres)
veure  Fuster barquer
veure  Genolls (Ficar los ___)
veure  Gocets, [gossets, goçets, guaçets, guossets]
veure  Gomaixat, ada
veure  Gràcia
veure  Graixa, [graxa]
veure  Graixant, [graxant]
veure  Grasal (Sant ___)
veure  Gratar
veure  Gravitat
veure  Grop, [grob]
veure  Guanyador, a

FUSTER BARQUER un. pluri.

Obrer constructor d'embarcacions, mestre d'aixa.

"Brandons de fusters barques.
brandons de mestre d axa."

Novells ardits 12 de setembre de 1487


GENOLLS (FICAR LOS ___) fr.

Agenollar-se.

"... e subitament oblidats los ulls de Laquesis se tengue per culpable, e ficant los genolls devant l altar, ab veu baxa dix:..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24


Fitxa Dubtosa GOCETS, [GOSSETS, GOÇETS, GUAÇETS, GUOSSETS] s.

Rotllanes de planxa, amb guarnició de malla per a guardar les aixelles (aixellerons) del seu punt d'unió amb els braçals.

V.
Cf. Aguiló, s. v. gocet (v. 4, p. 162) i gosset (v. 4, p. 170), cf. Puiggarí, p. 357.

"Lo colze ubert, e al traure la lança de la bossa cale la ma prop los gocets..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola de junyidor

"Mas si lo gocet o la lança remordent la ma del cavaller li feya naffra..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller cap. 18

"Item compre uns Guossets vermeys de launa qui costaren XXIII sous"
Castell de Brunyola Arnès comprat. Any 1414

"Item fiu metra en les mies cuyraces IIII civelas per fermar los dits guaçets et alscunes launes que y falian; costa I sou."
Castell de Brunyola Arnès comprat. Any, 1414

"Item un perell de gossets de malla de hacer gornits de tercenell vermey."
Inventari del rei Martí 502, f. 99

"Item un perey de gossets de malla de hacer de bossa caxada."
Inventari del rei Martí n. 484, f. 98

"... un nostre arnes de junyer... es assaber: elm, escut... e una roda, e gocet, e broquet, e .i. vayrescut..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCXX

"Item, III gossets de launa, ab I devant bras, dins una cofa."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"...e cascun dels dits alforrats tenga rosi bo e covinent e cuyraces e manegues de malla e de launa e gocets e gorjal de malla e bacinet guiet..."
Llibre de Memòries València, 1387

"... e feu se fer uns goçets la meytat de or, l altra de argent, e per semblant los avanbraços e manyopes de fulla molt prima..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXL


GOMAIXAT, ADA adj.

Cisellat, ada.

V.
gamoixat, ada.

"E son aquestes les joyes, ço es una copa d argent daurada dins e deffora, ab peu de rosa guomaxat o florejat..."
Novells ardits 28 de juny de 1455


GRÀCIA s.

Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l'enraonar, d'algú.

"... feu una baxa dança ab tanta gracia e ab tan gran donari que aço fonch una gran maravella."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa II, 23


GRAIXA, [GRAXA] s.

Greix, substància grassa.

V.
grassa.

"... e axi les naus que exivernaven, a la primavera començaven de carregar per anar en Acra, e carregaven de pelegrins o d oli e de vi, o de tota graxa o de forment."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV


GRAIXANT, [GRAXANT] s.

Gripau, calàpet.

"E trametre us bestias devoralans,
colobres, vibries e graxants,
e escurpits, e mes serpents
enverinades e molt pudents,
qui us menjaran vostros infants
e vostros blats per los camps,"

La Carta tramesa del Cel 249, MS. 451


GRASAL (SANT ___) un. pluri.

Vaixell o calze en el qual Jesucrist menjà la vesprada de la Cena, segons la llegenda medieval.

V.
greal, Greal (Sant ___), gresal, grisal.

"... apres viu vanir sobre .j. taula d argent lo Sant Vaxel matex qual avia hoit dir e avia vist en la cort del bon Rey Artus, aquel matex que hom apela lo Sant Grasal..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 31 v

"... apres de l ambaxador arribem a la tribuna hon estavem alt crech eran sis canonges qui havien mostrat als qui erem baix a la sacrastia lo sanct Grasal, e lo ambaxador se agenolla devant una caxa uberta hon estava lo Sanct Grasal sobra hun coxi de vellut blau..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Diij


GRATAR v. a.

Rasclar amb les ungles.

"......................................
e tench se ab la una ma,
e baxa l altra per gratar
les spatles del porch senglar.
Lo senglar hac molt menjat
e vench li lo gratar de grat,..."

Llibre dels Set Savis de Roma 821

"... e bayn se en bayn d aygua dolça, menys que no i fassa fregar ni gratar..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxv, a

"Tres coses poden fer al lit que no n cal hom levar: Deu pregar, e ahorar be assimateix, e gratar lo cul."
Llibre de tres f. 214, c


GRAVITAT s.

Honor, importància.

"O cosa justa rahonar la gravitat de aquell qui de virtuts tots los altres avança!"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCI

"De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria passaren a la tenda del virtuos Capita, qui ls rebe ab aquella honor que ell conegue que merexedors eren."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCX

"... com sta ara no jove, ans ab son continent senyalant gravitat, no porta ales, ans mostra que es cansat...?"
Alegre, Francesc Somni de Francesch Alegre 127

"En lo conseyll fe, en juy libertat, en riure tarditat, en lo seure manera. En lo anar, gravitat."
Lletra de reyals custums f. 58 v


GROP, [GROB] s.

Cop d'aire o d'aigua sobtat i violent.

"cubert lo cel / de nuvols de tritura
Vengue un grop / tan gran y tan terrible
Ab trons y lamps / encesos d amargura"

Vinyoles, Narcís Obres en lahor de senta Caterina de Sena

"... e sobtosament se mogue un gran grob de vent, lo qual donave axi grans colps de la caxa a la taula en la qual lo pobre de Laudolfo si ere affarat, que la taula li covench lexar..."
Decameron jornª 2ª novª 4ª

"E exiverna tant fortment que james hom no viu tant fort yvern, e de vents e de plujes e de grops."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXX


GUANYADOR, A adj.

A guanyar, que ha de ser guanyat.

"... que algun home de qualsevulla condicio sie, no gos ni li sie permes per causa de dol portar gramalla, o clotxa, o altra vestidura que toc en terra, sots pena de perdre la vestidura guanyadora e applicadora a l official executant."
Constitucions aprovades en Corts de Barcelona de 1454-1458

"Adonchs, com del dit vellor d or ab tant gran perill guanyador e conqueridor fos pervenguda fama al Rey Peleu, ell hac son coratge fort ancios,..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 224

"E no res menys aquell qui tal jupo o jupons haura fets sia encorregut en ban de vint sous, la meytat guanyadora al dit mostaçaf e l altra meytat a la caxa de la dita confraria..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419


torna a dalt