SUC, [SUCH] s.

Licor que es troba dins el teixit dels vegetals i de la carn.

"Sia pres such de api e sia mes en una caçoleta sobre brases..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLI

"... prenetz mel cuyta escumada, e mesclatz la ab such de tucha e de cogombre amar, e suc de tan, aigua ros, ana..."
Tròtula de Mestre Johan 16 d

"Sapies que aquestes coses son molt provades per als uylls: pren lo such del donzell e mescla l ab mel, e posa l en los uylls..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, d. Bib. Univ. València

"... mit la a coure en una bella olla ab species moltes, gingembre e saffra e molt sucre blanch e such de gallines, e fe la molt bollir."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València

SUMAC D'OLTRAMAR un. pluri.



"... que i ssie cuyt qualssequer d aço ab eles e colat e escalfat e dat a beure ab aygua que ssie cuyta com çumag d oltramar, o que ssien cuytes ab vinagre molt be, e, ssino sson cuytes d aquesta gisa, alargen."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 16, b

TARDITAT s.

Triga, dilació, lentitud.

"... pero aço crech haura pecat pustost en esser se perduts o esser stats presos los correus ab les letres, que en tarditat o negligencia mia."
Lletra del rei Ferran de Nàpols A Joan II; Cod. Arag. n. 344

"... pou es com ve a la confessio, impetu venen cuytadament les aygues, que no y ha nenguna tarditat entre la contricció del peccador e la gracia."
Ferrer, Vicent Quaresma 90, sermó XXVII

"... en la temprança haja plaer, en la laugeria actoritat... en juhi libertat, en riure tarditat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII

TELLÓS, OSA adj.

Que és de carn molt dura, filosa, que es mastega difícilment.

"Que, puix los vells
Son sechs y exuts mes que stornells,
Durs hi tellosos,
No deuen ser perfidiosos
Ni importuns,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 997

"Preniu la gallina y degollau la y pelau la tantost e meteu la a bullir per que sia tellosa, y, com sia prop de mig cuyta, preniu los blancs dels pits, desfilau los y mateu los en un morter y martafallau los un poch..."
Nota afegida al Llibre de Sent Soví MS. Bib. Univ. València

TENEBRURA s.

Tenebror, tenebrositat, obscuritat.

"Responen los Juristes, Advocats e Jutges.
Semble ns que novitat nos fas
En aquesta vall de pressura,
Tu axi ns vols cuytar lo pas
Portant nos al loc de tenebrura."
Carbonell, Pere Miquel Dansa de la Mort

TERÇANA BORDA un. pluri.

Febre intermitent que repeteix al tercer dia (DCVB).

"... e cuyta en caçola e donada al malalt una part .j. dia, altra en altre, per dies entreposatz el malalt no menuc altra cosa, e aquest experiment val a terçana borda e cotidiana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

TORÇÓ, [TORÇOR, TORSO] s.

Dolor agut als budells.

"... e lavar vos ha tota dolor de costat e tota torço, e estranguria, e dolor de budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxiiij

"Item leyt cuyta o posada per lo sers estreny lo ventre e la torço dels budels sana maraveyllosament..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Per a la dolor del ventre o torçor de l estomech, pren sement de l api e del fonol e del pebre tant com la mitat e pica ho tot e dona lo y a beure ab vin tebeu, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, d. Bib. Univ. València

"... e dats la li a beura ab bon vin: tota ventositat e inflamacio e brugit e torso dels budells sana tantost."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f.lxiij

"... benanança no dona dolor, ans lo toll; com donques les dites coses donen dolor, car engenren febres e torçons e fruyt de malvestat, donchs no son beneuyrats qui les han."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VII

"preçipitant
e prefocant
mil passions
de cor, torçons,
esmortiments,
retorçiments
espaventables,"
Roig, Jaume Spill 6.211

TORN s.

Tomb, volta, giravolt.

"... cuytadament ana envers ell, qui ja treballava per llevar se, e pres lo per l elm e dona li tan gran torn que altra vegada lo abate a la terra..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 12

"La nau may pres / per la mar naguns borns,
En mi digui / no darem masa torns
Si ns dura mes / lo vent en tal potencia."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 128 v

TOS GROSSA un. pluri.

Tos seguida de l'expulsió de mucositats espesses.

"... e, quan es dat a beure cuyta, val a l escopir de la ssang e a les plages dels pitz e dels leus e a la tos grossa."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, d

TOSSOL, [TUÇOL] s.

Tos, el clatell.

"Item saturiga picada e cuyta en vinagre emplastada e l tuçol, alegrament desperta los dorments."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IV

TRAFEGUERIA, [TRAFAGARIA, TRAFEGERIA] s.

Tràfic, negociació, engany; acció de trafegar.

"... car ço que los seglars donen no u fa la trafegeria e manyes d aquell que parla ab ells..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CXXXV

"... car lo Rey de Castella entra en Arago e regne de Valençia, hon ne pres la mes part, ab prou barataries e trafagaries que les gents dels dits regnes feyen."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. XLIIII

"Cessen vostres mercaderies,
Cuytau lo pas, no semblen bou,
Ni desigen trafegueries
Que tal cobeia que ha prou."
Carbonell, Pere Miquel Dansa de la Mort 33

TRAGADOR, A adj.

Qui traga, qui menja molt, glot, golafre.

"E fuy membrant
de un retoch
qual dix un coch
a sa senyora
gran tragadora:
-Qui massa s cuyta,
crua, mal cuyta,
o massa calda
ab que se scalda
pren la vianda."
Roig, Jaume Spill 3.922