RAIGAL adj.

Radical.

"Car los mals e tristors fan l om cuytar a vellesa per ço car tots los accidents de la anima, exceptat goig e alegria, sequen lo cors de la humiditat raigal que es fonament de la vida..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. I, metre I

RAIXA, [RAXA] s.

Ardor passional; ardor, animositat, irritabilitat.

V. raixós, rixa, rixós.

"e com cuytas
ab molta raixa,
obrint la caixa,
que hi hach dexat,
fo transformat
un bell infant."
Roig, Jaume Spill 3.560

"Puys quan ve hora del dinar,
Si les conviden
Lavors veurets que elles reviden
E mouen raxa,"
Sermó del bisbetó 761

"... diu que no siau cuytosos ni hajau raxa si voleu haver dons de Deu, mas demanau ab oracio e obsecracio e accio de gracies."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

"E, com cuytas,
ab molta raxa
obrint la caxa,
que y hac lexat
ffon transformat;"
Roig, Jaume Spill 3.560

RAJOLA, [REJOLA, REYOLA, RAGOLA] s.

Peça de terra argilosa, pastada i amotllada, generalment de forma quadrangular.

"Item que tot hom e tota femna qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros, e teules, e violes e rajoles que fara, de bona argila e ben sasonada, e que sia la obra ben cuyta..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 71

"... scrivi la Astrologia e Geometria en dos pilars, la un dels quals era de metall e l altre de rejola..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XVIII

"Com nos haiam necessaria certa quantitat de la rajola pintada qui s fa en aqueix Regne per empahimentar una cambra... manam vos que tantost nos tremetats tanta del la dita rajola com sera necessaria al dit pahiment."
Epistolari del rei Martí 2

"Qui les doctrina
pert diçiplina,
en va te scola:
llava ragola;"
Roig, Jaume Spill 7.957

"... prin rejola e fes ne trosses menuts e mit los en una lossa de ferro, e mit hi oli e pose l sobre lo foc e bulla tant entro que la reyola se age begut l oli e que torn negre la reyola."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 144. Bib. Univ. Barcelona

RALLAT, ADA adj.

Reduït a molles amb la ratlladora.

"... com sia cuyta capolau la be, e apres met hi un poch de pa rallat ensemps ab un poch de formatge rallat, e aximateix mescla u tot plegat..."
Nola, Robert de Art del coch Bon farçiment de cabrit

"Item si prens lo such e mets en lo pa rallat de forment, e ho menjes es bo per a la dolor."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 32; MS. n. 216, f. xxxxv, d. Bib. Univ. València

"A almadroch, ages formatge rellat e picat ab .ij. o .iij. grans d all, e pica ho fortment..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València

RANDA s.

Espècie de teixit de puntes per a ornar vestidures.

"Item un pentinador ab lo collar de randa vermeya ab obres d aur e ab .XII. randes de sede vermeya e ab algunes croetes d aur e ab diverses figures de seda."
Inventari del rei Martí n. 343, f. 91

"... portava una roba francesa de ceti negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts, e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts, ab manega e mantellina de la dita roba e per l orde mateix perfilades de les dites randes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXXV

"Item un sobrelit de tela de Rems de cinch teles ab randa blancha."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item una coxinera de lencet ab randes bona."
Inventari d'Almenar Any 1499

"-A mi no put honor, dix Tirant, ans ho tinch a molta gracia e merce, mas veig la randa als peus, car ço que yo deuria fer vostra majestat s i es volguda cuytar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLV

RECUITAR v. a.

Cuitar vivament; apressar, accelerar.

"Axi tota la gent qui alla era,
Girand lo vis, recuyta lo seu pas
E per magresa e per volar leugera."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXIV, 67

REFERMAR-SE v. refl.

Afermar-se de nou en una opinió o propòsit o acció.

"... ara per lavors e lavors per ara, si per lo dit jutge sera conegut yo sia deffenedor, com so, yo m referme en la elecsio de les armes e cavall per mi devisades..."
Lletra de batalla de Galceran de Besora a Lluís Cornell Cod. Escurialensis L-I-25, f. 135

"... crida ab veu plena de veniança e diu: -O, sobirans deus, ajudats. Ades se referma, ades menaça, ades flamcia, ades se amaga Medea; ades part trista, ades alegra..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 345

"... ana cuytat a cavall a mossen P. Serra, conseller en cap, qui era a la sua torra, per fer lo venir de continent com aquelles hores se refermas la mort del senyor Rey Alffonço, conffermant esser mort en Nappols."
Novells ardits 23 de juliol de 1458

REPRENDRE, [REPREHENDRE] v. a.

Censurar, reptar, criticar.

V. rependre.

"No fa sen qui massa tost repren. No s fa ben tembre qui s cuyta de rependre."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"... reebi ir una letra ab la qual me manats que encontinent partescha per anar a vos, senyor, reprenent me com no son partit..."
Lletra de Pere Becet al rei 5 de maig de 1417. Ed. Martorell, doc. XXX

"... a la fi, mes de força que de grat, ana davant lo Rey e lo Rey lo repres molt, e mostra sa excellencia que l amava de grandissima amor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIX

"... que si la nau era menys d aquella exarcia, ella navegaria a gran condicio, e l senyor de la nau poria esser repres dels mercaders, e per aquesta rao no y poden res contrastar."
Consolat de Mar tit. XIII, cap. CCXXXVIII

"Que l rey Husias, iatsia que ab devotio se acostas per encensar l altar, fou greument punit e repres per ço com usurpava l ofici qui no pertanyia a ell o a son stament, ans pertanyia als preveres..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Per que appar que rahonablement los pares passats edificaven les grans e assenyalades ciutats per reprendre les males cobejances."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXII

"Tercerament deus recogitar et esmeginar qui es tu qui vols rependre algun altro o dir alguna cosa et deus pensar et gordar que reprehendras no a l altro no pugues esser repres."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

RESPOSTA, [RESPOSTE] s.

Lletra missiva que hom escriu per respondre a una altra.

"... e posat de vostres molt grans savieses hajam recobrada tall qual resposta, parlant ab la honor que s pertany, a la damont designada letra que tramesa vos havem, havem delliberat per ço no star de sempre avisar vos de totes les noves e sentiments que haurem..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LI

"Lo dit die los honorables Consellers reberen .j. correu appellat Gabriel Ganiguer trames cuytat... ab letres llurs certifficants com los homens de las galiotas preses de Auzinet eren fuyts, e per portar resposte."
Novells ardits 8 d'octubre de 1455

"... com ell hagues pagades per la dita vila les quantitats siguents: ço es a n Domingo Pellicer per una letra que aporta a Valencia e resposta d aquella a n Guillem Erau .xij. diners."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 3; 16 de març de 1381

RETENIMENT, [RRETENIMENT] s.

Acte, resultat de retenir, contenció, reserva.

"... ja en major dan sentim nosaltres en aquell enceniment e cremament ab flama pus clara, e ab menys reteniment la sostenim."
Decameron jornª 4ª novª 3ª

"Blanquerna s agenolla a l abat e a tot lo convent, e donas a l orde a tot lur manament sens negun reteniment."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 55

"... si ell dira les paraules desus dites als dits mariners sens algun reteniment que ll no y fara, lo dit senyor qui los dits mariners ha accordats, s es deseixit dels dits mariners, e los mariners d ell..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXCVI

"E si fos de sus no s tenrien ni s aturarien los cotliris que hom metria en l uyl, per que no aurien reteniment que ls aturas..."
Joan Jacme Alcoatí f. XX, b

"-Que james hom carnal, ne vil ne luxurios, dona bon consell... ne pogue celar un consell, ne hague reteniment en sa lengua..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. LIII

"Dix Diascorides que la vetronica quan es donada a beure fresca e cuyta ab aygua val a la tos de la durea de la melssa e del rreteniment de la orina..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, c

RETORNAR v. a.

Fer revenir o tornar en si mateix.

"... e ab cuytats passos ana a la cambra de sa filla e troba la smortida que a mal ni a be no la podien retornar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

REVERÈNCIA, [REVERENSIA] s.

Moviment del cos per saludar, inclinant-lo o plegant els genolls.

"Los profetas ab creensa
Parlaren d esta naxensa:
Senyor, haies diligensia
Feu me fer la reverensia"
Cançoner de Nadal xxix

"... mas Fesenspietat conegue molt be a sa senyora, e ab cuytats passos se acosta a les rexes, feu li gran reverencia e besa li la ma."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXV

"E axi a peu la un a l altre se acostaren, lo dit princep faent tres veus reverencia de genoll posat en terra a la dita senyora."
Novells ardits 14 de maig de 1460

"Aquell al qual tu solies servir e fer reverencia e honor, convertit es en pols."
Metge, Bernat Lo Somni 162, lib. primer