SEDAR, [CEDAR] v. a.

Assossegar, calmar, alleujar.

"... e altres coses per les quals se segueixen molts e irreparables danys en les dites ciutats, viles e locs, e los ordinaris de aquells, e aquells seguint los dits malfactors per donar castic a aquells e voler cedar los dits inconvenients..."
Constitucions de Catalunya V, lib. I, tit. LI

"... es que com per graduar les persones en anar primer o derrer en les solemnitats... o en altre manera, sia gran differencia e insurgesca discordia o alguna iniquitat entre los graduats, seria expedient provehir hi per cedar (sic) inconvenients e causar quietud e repos en la Ciutat."
Novells ardits 25 d'abril de 1458

"... com vos, Senyor, zelant segons de bon rey e senyor se pertany, lo repos e tranquille stat de aquesta vostra ciutat, haviets açi trames prestament e cuytada lo dit Governador per sedar perills e scandels..."
Bandos de València Docs. p. 149

SEGUIR v.

Imitar l'exemple d'altri.

"millor venguda
e mes amada,
d ell acçeptada
ffuy, per ma fe!
de vos no m se:
gens no l seguiu;"
Roig, Jaume Spill 4.348

"A vos presents / son mos mals e deffectes,
l interior / a vos gens no s amaga,
yra mortal / me ffir ab colp de daga,
tant que seguir / no puch coses perfetes."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 65, IX

"E no sies molt prolix ni cuytat en lo dir la missa, mas guarda una bona manera, per que no enuges als qui la oen, seguint dels antichs lo cami e carrera e la ordenança loable..."
Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist 6.615, lib. IIII, cap. X

SEMPRE adv.

En tot temps.

"Yo sempre y fuy
e ben cuytant,
pero, cuydant
que fos fill meu,
giri m a Deu
Ab continencia
de paçiençia,
e be u prengui;"
Roig, Jaume Spill 4.852

SENTIR-SE v. refl.

Conèixer, apercebre per si mateix en quin estat o disposició es troba hom.

"-Anem a la cambra de Carmesina e alli veurem com sta, car huy tot lo dia no s sent be."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCIII

"... e com en l altre jorn volgues pendre comiat del Rey per anar se n, lo Rey li trames a dir que no s sentia be, que se n anas en nom de Deu."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

"Ladonchs les monges ab la maior cuyta del mon li n donaren, e li demanaren com se sentia? Respos: -Molt millor que d abans, e en ma fe crech que son guarida."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 30

SEST s.

Ordre, seny, mesura.

"fa son capell
minve, sotil:
romp li s lo fil
e pert lo sest,"
Roig, Jaume Spill 134, prefaci

"Que tant sovint / se n va he ve
He m dona, e m tira / e m solta e m te
Que m trau de sest."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 195 v

"... axi com los nostres se retrahien trobaren nos en mig de la carrera, e per cuyta de passar e no ns guardaren molta cortesia, mes com a gent fora del tot sest ab les regnes fluxes passen per mig de nosaltres e alli n enderroquen hu, alli hun altre..."
Lletra de Aznar Pardo de la Casta A Ferran I. Bourges, 26 de juny de 1418

"Item picada e mesa en drap ligada als collons que son inflats, fa ls tornar en son sest."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxiiij, b. Bib. Univ. València

SOBTE (EL ___) mod.

De sobte, sobtadament.

V. dessobte, dessobte (En ___), sobtadament, sobtament, sobtanament, sobtat, sobte, sobtós, sobtosament.

"La .ij. que per veus ni per plors d omens cuytats no us devets moure ni delerar axi com els, ni creure el sobte tro que mes sapiats en la veritat."
Obra dels alcaits e dels Jutges lex II

SODEGAR v. a.

Colpir, sacsejar.

"Ma voluntat / en si tal carech porta
que no sera / sens la vostra contenta,
e, fora vos / no m pens que may consenta
que null desig / hi sodegue la porta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, ed. Pagès - V

"Per si mateixs encerquen, çodeguen e sotstrahen de la fama e actes de alguns..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 110, De Cur. et Baj., f. 22-4

"... cuyta l molt poderosament, e lexada l espasa, l aferra ab les mans e despuys que l hach un poch sodegat, de un torn lo mes per terra..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21

"... e, si tu no est pasient e perdonador de injuries, lo frare no haura ardiment de venir te en casa per sodegar la tua companyia."
Decameron jornª 3ª novª 7ª

SOLDAR v. a.

Juntar mitjançant la soldadura, unir.

"... car lavors hagueren començament les enemistats tan grans entre les cases Darago e França, que may pus han poscut soldar, ne per matrimonis ne per altres feyts de gran amor..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 25

"E, quan es cuyta la rrail ab l aygua e posat sobre los ossos trencatz, solde los tost, e, quan n es la cara untada, escure la."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, a

"... vostres gays e rethorichs dictats sien limats, brunits, cementats, soldats e ormejats ab dolç stil, mesura e compas..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla f. 86, b

"Nos veem que l vidrier fa vidre... del qual vidre fa ampolles e copes e enaps e gots e d altres vexells, los quals vexells son pus soldats e pus units que neguns altres vexells."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 122

"E primerament lavau la naffra ab vinagre e ab vi un poch tebeu e aso ffeu dues vagades lo dia entro sia soldat e cuyrat."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

SOMOURE v. a.

Promoure, excitar, provocar.

"E la rrail quan es donada a menjar cuyta ab lo vi somou lo vomit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 51, c

"En temps del rey en Pere Darago, hun hom de gran stament somogue una notable dona de Barcelona en fer mal, e ella dix ho a son marit, e lo marit al Rey."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.564, cap. XXVI

SORT (CAURE EN ___) fr.

Tenir l'oportunitat, l'escaiença.

"... trames .i. correu cuytat que dins xxiiij. horas almenys fos a Cobliure per una galiota del Farrer qui era lla per anar offendra lo dit Ulzinet e haver lo si cahia en sort..."
Novells ardits 31 de març de 1455

SOSPIR, [SUSPIR] s.

Respiració forta i perllongada ocasionada per dolor, per plaer, angoixa.

"E tot lo dit Consell dolent se axi com apparia per sospirs, plors e gemechs de la mort de lur natural Rey e Senyor..."
Llibre de Memòries València, 1396

"... e senti un fort e profunde suspir que la senyora Emperadriu lança, per si que suspirava per aquell que havia parit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXI

"... feu un sospir molt gran, e sens que no gosas res dir comença a plorar fort amargosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item si la polvora d aquesta erba es mesclada ab mel cuyta guareix aquells qui han tos, e baxa los sospirs."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxviiij, d. Bib. Univ. València

"E axi Pilat, de consell de aquels barons, cavalca son caval, e molt dolorosament ab grans e greus suspirs e ab grans engoxes de plors, Pilat e los altres isqueren de fora la ciutat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, XIII

SUAU adj.

Dolç, plàcid, dòcil.

"Qui no ha la suau, cavalch la brava."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E aquells dins no feren semblant que ls vehessen, mes que stigueren tots suaus e aquests aparellats ab llurs armes."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVIII

"Tantost Jason ab suaus passos vench en la cambra de Medea, e lo nan se n ana, e Medea tancha la cambra fort e ferm..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"Lo senyor de la nau pot metre scriva en la nau... e deu lo fer jurar... que sia suau e feel, axi be al mercader com al senyor de la nau, e a mariners, e a pelegrins, e a tota persona que vaia en nau..."
Consolat de Mar tit. II, cap. LVI

"Cuytau, yo us prech, / Verge pura, sagrada,
ans de morir / algun mot si us diria,
plena de dol, / dolça, suau Maria,
pregau per tots / en tant aspra jornada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, VI