GUANYADOR, A adj.

A guanyar, que ha de ser guanyat.

"... que algun home de qualsevulla condicio sie, no gos ni li sie permes per causa de dol portar gramalla, o clotxa, o altra vestidura que toc en terra, sots pena de perdre la vestidura guanyadora e applicadora a l official executant."
Constitucions aprovades en Corts de Barcelona de 1454-1458

"Adonchs, com del dit vellor d or ab tant gran perill guanyador e conqueridor fos pervenguda fama al Rey Peleu, ell hac son coratge fort ancios,..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 224

"E no res menys aquell qui tal jupo o jupons haura fets sia encorregut en ban de vint sous, la meytat guanyadora al dit mostaçaf e l altra meytat a la caxa de la dita confraria..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419