PLE (DE ___) mod.

Plenament, del tot.

"com la serrana
Samaritana
cuyta preycar,
dins en Çiquar,
de sa venguda
esdevenguda,
de ple l avia:"
Roig, Jaume Spill 7.879

POC (A ___ A POC) mod.

Lentament, insensiblement.

"Com lo Rey se fon levat pres una lança que troba en terra, e mes se a poch a poch entre la gent e acosta s tant envers Tirant e tira li un bot de lança..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXLII

"E, per aquesta forma, destrohi a poch a poch la pompa de l Imperi, reduhint lo a legut estament, e aço per tal que la condicio de la dita Ciutat fos pus franqua."
Canals, Antoni Valeri Màximo 50, lib. IIII, tit. I

"Y a poch a poch,
Sensse cuytar se fan son joch
Hi son lavor,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.266

PONT s.

Construcció de pedra, de fusta, elevada d'una vora a l'altra d'un riu per a travessar-lo.

"Com Tirant los veu prop passa lo pont de pedra e atenda s alli vora lo pont. Los moros vehent que era passat a l altra part tornaren cuytadament al pont de fusta: com foren passats feren la llur via riu amunt..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXXV

"Com los toscans venguessen en gran multitut per esvahir lo pont de la Ciutat de Roma, apellat sublicio, qui huy es dit pont de Sent Pere, veent Oraci Cocles que, si no ls era defes lo pont, que la Ciutat seria presa, posa s en lo cap del pont enves los enemichs, combatent se ab ells..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 172, lib. III, tit. II

"E, anant riba lo riu, vengue al pont, lo qual era d aytal forma. Ell era tot d or e tenia en cada riba son cap; e lo mig del pont era en l aygua e a les hones de l aygua vagueiave tot."
Andreu el Capellà De amore Ed. Pagès, p. CXIV

POPA s.

Mamella.

"... e les dues filles prengueren sengles pollastres e posaren de les carns d aquells sots les lurs popes a fin que les popes d aquelles pudissen, e per conseguent qui s que les abraças que trobas les ditas dues filles pudents..."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. De la Reina

"Les mediçines qui fan lo vomit aquestes son que o fan per ssi enlexes, o que o fan venir per força: lebor blanc, tapssia, gra de cogombre amarg,... aram cremat, ffraudilli, e que ajuden a venir la flor, per la rrao que avem dita dessus, en les popes e en la mare."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 10, d

"Item leyt calent can hix de la popa de la cabra, o de vaca, o encara cuyta, hy val molt."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XVIII

"... e fetz ne empastre sobre les popes, mameles o altres carns mols, e no crexeran e fer s an dures."
Tròtula de Mestre Johan 20 c

PORTADOR, A s.

Aquell que és encarregat de remetre una lletra.

"Dehim e manam vos que de continent liurets al feel sotsazembler de casa nostra Pere Segrera o al portador de la present... iiij. besties de sella e .viij. de bast..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1369, n. 232

"... per ço que lesta dita vostra letra e hoyt lo dit sindich fos feta determinada resposta, attesa la cuyta del portador de cobrar aquella, havem delliberat vos notificar no haver poscut aplegar lo dit consell..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLVI

PORTAL s.

Entrada principal i monumental d'un edifici; gran porta d'una ciutat o vila murada.

"Com veu lo portal ubert entra prestament ab tota la sua gent dins la ciutat, e los mil homens cuytaren a l altre portal e obriren les portes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLXXIX

"... e provehiren que en cascun portal de la Ciutat hagues .xxxx. homens armats per gordar los portals, e feren moltes altres notables provisions qui serien largues de scriure."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de febrer de 1461

"... provehiren que al cami de la mar, deffora la muralla e portal que de present hi son, sia fet hun bell portal ab ses belles torres de la fayço e manera que... sera devisada..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 4, l. l.; 26 d'agost de 1496

POSTEMA CALDA un. pluri.

Apostema inflamada.

V. postema.

"Dix .D. que la ssalssifraga quan es dada a beure cuyta en lo vi ab l exenç val a les postemes caldes e a l aliaracan e a la ventositat de l estomag..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 32, a

POTÈNCIA s.

Poder, força, potestat.

"Mas, en virtut de la sua potencia dreçan si mateix, vuylen o no los Grechs puja en son cavall poderosament, e acuytant se contra l Rey Merion, axi com a forios se volgue d ell venjar."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 5.541

"... per que convenia, per augmentar ab alguna industria nostra potencia, metre alguns cavalls qui son a la gineta e poderosos metre ls a la guisa."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Cervera, 17 de juny de 1464

"... perdona m donchs, Senyor, per ta merce, car no es inposible a la tua potencia ne inconvenient a la tua justicia ni acostumat a la tua clemencia, que als no vol dir Jhesus sino salvador."
Oració MS. n. 216, f. cxv, a. Bib. Univ. València

"Apres que fuy intrat dins, constituit en lo consistori dels presidents infernals, digui: -Si a la vostra gran potencia no expon en la manera que deig, ço per que no ha convengut venir assi, suplich que m sia perdonat..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.755, lib. terç

PRENYADA s.

La dona o femella gràvida.

"Subitament / prenyada gloriosa,
Deu vos trames / del cel riques estrenes
De dotze stels / que us feren luminosa"
Vinyoles, Narcís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"per ser prenyades
dien treballen,
sofiren, callen:
axi se sensen,
mas no refusen
ni se n enugen,
nunca rebugen
colps de guerrer."
Roig, Jaume Spill 8.622

"E l aygua en que ssia cuyta la fulla dona bona olor a la boca, e algunes de les femnes prenyades la demanen a menjar per accident de talent que an quan sson prenyades."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 12, d

PRESSA, [PRESA] s.

Multitud (de gent), barreja.

V. pressura.

"Senyor, -digueren los cavallers,- vos no y muntarets ja, que la pressa es molt gran, mas nos hi muntarem, e vos romandrets aci ab una partida de cavalleria."
".... muntaren sus alt al puig hon trobareu la gran pressa dels Serrayns, si que la batalla fo molt gran..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. XXXVII

"... e els nostres, qui brocaren per acorrer a el, cuydaren li fer mes mal que be en la pressa, si be que en Bn. de Boxadors devala e liura li el seu caval..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 206

"... per asso volgues vos que nostra dona fos a la sant passio... e que vos la amassets per sos plors e per lo menyspreament en que les gents la avien e per les empentes que li donaven en la pressa com a vos se volia acostar e no podia."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 285

"E per cert que n ach molt mes, que nul hom no ls pogra tenir compte: tant gran era la presa de les gents."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCXCVI

"-Senyor, no nostre capita ha fet resposta a ta letra e diu que t pregua li vulles trametre a dir lo dia de la batailla quina sobrevesta portaras, per ço que en la pressa de la gent te puga coneixer e pugua venir combatre s ab tu."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXXXVIII

"E tu, senyor, armar t as ab los teus cavallers, e, com los moros hiran cuytats per pagar lo foch, tu, senyor, exiras e feriras en la major presa de la gent."
Guillem de Vàroich 12, ed. E. N. C., p. 49

QUARTANA s.

Febra intermitent que, deixant al pacient dos dies d'interval, retorna cada quatre dies.

V. cortana, febre quartana, febre quartanària.

"... e de aquell such mesclat ab aygua mel dats ne a beura a tota persona qui hage quartana ni altre febra..."
Receptari de la Universitat de València f. cxv

"E per putrefaccio de malencolia se fa quartana, que ha propietat de fer accessio de quatre en quatre jorns."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Introd. cap. II

"... e val a la febre terçana e a la quartana quan es donada a beure cuyta en l aygua, e la branca e la rrail e l ssuc estreyn."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, a

QUATERNARI adj.

Que pateix febre quartana.

"Tot hom quaternari prengua la bretonegua e sia cuyta en aygua que minve la miytat e sia colada e se bay .x. dies tots matins e guara ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXX