RETENIMENT, [RRETENIMENT] s.

Acte, resultat de retenir, contenció, reserva.

"... ja en major dan sentim nosaltres en aquell enceniment e cremament ab flama pus clara, e ab menys reteniment la sostenim."
Decameron jornª 4ª novª 3ª

"Blanquerna s agenolla a l abat e a tot lo convent, e donas a l orde a tot lur manament sens negun reteniment."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 55

"... si ell dira les paraules desus dites als dits mariners sens algun reteniment que ll no y fara, lo dit senyor qui los dits mariners ha accordats, s es deseixit dels dits mariners, e los mariners d ell..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXCVI

"E si fos de sus no s tenrien ni s aturarien los cotliris que hom metria en l uyl, per que no aurien reteniment que ls aturas..."
Joan Jacme Alcoatí f. XX, b

"-Que james hom carnal, ne vil ne luxurios, dona bon consell... ne pogue celar un consell, ne hague reteniment en sa lengua..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. LIII

"Dix Diascorides que la vetronica quan es donada a beure fresca e cuyta ab aygua val a la tos de la durea de la melssa e del rreteniment de la orina..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, c