REFERMAR-SE v. refl.
Afermar-se de nou en una opinió o propòsit o acció.
"... ara per lavors e lavors per ara, si per lo dit jutge sera conegut yo sia deffenedor, com so, yo m referme en la elecsio de les armes e cavall per mi devisades..." Lletra de batalla de Galceran de Besora a Lluís Cornell Cod. Escurialensis L-I-25, f. 135
"... crida ab veu plena de veniança e diu: -O, sobirans deus, ajudats. Ades se referma, ades menaça, ades flamcia, ades se amaga Medea; ades part trista, ades alegra..." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 345
"... ana cuytat a cavall a mossen P. Serra, conseller en cap, qui era a la sua torra, per fer lo venir de continent com aquelles hores se refermas la mort del senyor Rey Alffonço, conffermant esser mort en Nappols." Novells ardits 23 de juliol de 1458
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |