EXECUCIÓ, [EXEQUCIO] s.

Segrest de la persona i béns d'un deutor.

V. exegució.

"E com lo picaplet lo tabuxas dient que si no u negava que ell seria perdut per la execucio que s faria contra ell terrible e de grans messions..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.919, cap. XXX

"Aquest die gran mati, entre dues e .iij. hores, lo Senyor primogenit cavalca per anar a Vilafrancha de Penedes per fer certa exequcio contra la persona d en Miquel Davinyo donzell. E, com fonch alla, perdona li."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 13 de juliol de 1461

"... e aço sots pena de cent solidos barchinonenses, la meytat dels quals sien de l official del senyor Rey qui n fara la execucio e l altra meytat de la dita caxa de la Confraria..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XII; Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91)

EXHIBIDOR, A s.

Aquell, a que exhibeix o presenta lletres o altres documents.

"Los honorables... burgesos, embaxadors per aquesta vila a la Cort, exhibidors de la present de nosaltres, a ple informats per nostres letres, vos explicaran de nostra part certes coses..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLV

EXORAR v. n.

Tornar orat, perdre el seny, enfollir, fer o dir follies.

"E lo marit, per abaxar son erguyl e malicia, de continent que la veya exorar, manava a .I. escuder seu que davant ell matex li donas .I. bon ret e gros..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

"quant mal dinar,
pijor sopar
n agui, callant
e soportant!
hi quant mal dia,
res no m valia:
ans pijorava
mes exorava."
Roig, Jaume Spill 2.581

FAIX s.

Feix, braçat.

V. feix.

"Item, un faix de sercols de barrils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"... e allo que dins aquells faixs, bala, o farcell, caxa, o qualque altra roba se sia, que lls amagadament dins aquells faixs hauran mesa..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCLVI

"E quant los malvats punits son
Cascuns los pot gitar son laix,
Car justament porten lo faix
Que lonch temps havien sercat."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 1.067

FAIXA, [FAXA] s.



"Item, dues faxes de ferro noves..."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

FAIXA, [FAXA] s.

Qualsevol objecte de forma plana, estreta i llargaruda; banda, via, tira, cinta.

"En apres la corda... deura esser de seda, ço es groga e vermeyla, axi que sia lata e prima e sia tota en lonch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de sagellar...

"Item .iij. cortines de drap d or e de vellut morat, feyts afaxes o listes en les quals ha en cascuna .x. faxes o listes, ço es .v. listes de vellut e altres .v. de drap d or..."
Inventari de la infanta Joana Any 1360

FAIXA, [FFAXA] s.

Peça de teixit llarga i estreta per a cenyir a la cintura; qualsevol peça en forma de tira que envolta un objecte; banda, bena, bolquer.

"... prenguen dos homens una ffaxa grosa, e prenga la hu a un cap e l altre en l altre, e meteu lo y dejus lo ventre e meneu lo ffort amunt e avall per lo ventre en manera qui vol alsar la mula en amunt..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XI

FAIXADURA, [FAXADURA] s.

Acció i efecte de faixar, embenament, compresa.

V. feixadura.

"feyen li beure
mil beurajades
prou mal forjades,
en banys, untures
e faxadures,
perfums e cales;"
Roig, Jaume Spill 4.630

"... e quan n es feyta faxadura o mesclat ab los enguentz conforta les juntures afluxades e val a la flaquea de l estomag e a la dolor del fedge e dels rronyons e de la vexiga..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 42, a

FAIXAMENT, [FAXAMENT] s.

Acció i resultat de faixar; embenament, faixadura medicamentosa.

"... sia fet faxament e aiustat hun poch de levat ben agre e aquel empastre o faxament sia posat damunt la vertola..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

FAIXAR, [FAXAR, FEXAR] v. a.

Estrènyer amb faixa, embenar.

"... e degotar en l uyl e fexar ab coses que solven tempradament, axi com avem dit en la cura de les plagues..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxiiij

"Item a flaquea de cap lava l ab aygua tebea en la qual hagen bolit roses e quan sera gitat faxa li los polsos ab un coxinet de sal trida."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLI

"... e val a l alaliaracan e a la dolor del fedge e ssi es dada la ssua decogçio per a faxar la vexiga frayn la pedra."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 21, c

"Item sia presa avena e sia parada e pux sia torrada, e fet un saquet e calent sia faxat en lo costat moltes vegades..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LI

"Reebet fulles de la salvia roquera, fulles de donzell, fulles de manrubi, un manoll de cascu... e coga ab vi blanch... e sien colades ben premudes, e sie n fexat lo genoll per .x. dies continuament."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iv, c. Bib. Univ. València

"E quan son picatz e fexatz ab los codonys e ab la çera e l oly valen a aço que dit avem."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 42, a

FAIXAR-SE v. refl.

Lligar-se amb faixa, cenyir-se amb bena.

"Si tot te fall
ffaxa t hun all
o porçelletes,"
Roig, Jaume Spill 6.073

FAIXAT, ADA adj.

Lligat amb faixa o a tall de faixa; embenat, cenyit.

"... e port desus una xapa de plom faxada."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXVIII