FLORÍ DE PES loc.



"Et si volra o volran abaxar lo dit senyor o successors de aquell lo flori d or d Arago a menys valua dels dits tretse solidos per flori de pes, no u puxen fer sens voluntat o consentiment de la cort general."
Privilegi concedit per l'infant Joan Barcelona, 8 d'abril de 1456

FONA s.

Gran bossa al cap superior de la perxa de les màquines opugnadores fundibulàries (fonèvols, brigoles) dins la qual es posa la càrrega de pedra llancívola que es projecta.

V. bassetja.

"... que no pogren pujar lessus ni desvolre la fona, ni baxar la pertxa de la brigola per re que faessen."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 461

FORCE, [FORÇE] adv.

Potser, per ventura.

V. força.

"... per quant los Reys de Castella e de França qui, segons dix, forçe no desigen lo seu tranquille repos, sabents tal consell e embaxada... serien induits a moure li guerra e metre l en congoxa..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 14, p. 106

FORJA s.

Confecció.

"Item ha en la dita caxa hun jach turch de carmesi ab faldes de launes de cuyraça...
Item mes dos parells de manegues de carmesi de la forja matexa. Val poch."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

FORNAL s.

Forn de ferrer; i per extensió gran foc.

"En la fornal foc farets
E aycests dins metre farets
E laxats los aqui estar
Per que tots pusquen be cremar.
La fornal fortment enceseren
Ab molta pegunta que dins meseren,
Quaranta .IX. couses lo foc puyava
Sobre la fornal que dins cremava."
Llibre de Daniel 277, Bíblia de Sevilla

"... que tota aquella pudor de la tenebrosa fornal qui m avia esvahit tan tost encalça e sobre per la meraveyllosa odor de tan gran suavea..."
Visió de Trictelm 166, f. 51 v. Llegendes de l'altra vida.

"... fets que en tota aygue e vin que begua apaguets lo ferro bullent axi com aixira de la fornal per moltes veguades, e begua de aquella aygue o de aquell vin calentet..."
Receptari de la Universitat de València f. l v

"Fill, per so que ages paor del infernal foch qui tots temps dura, ve a la fornal on fan lo vidre e al forn on coen lo pa, e considera per quant estaries una hora en aquell foch."
Llull, Ramon Doctrina pueril 7, cap. 99

"Deliura, Senyor, la mia anima axi com deliurist Daniel del lach dels leons, e los tres infants Sidrach, misach, Abdenago del foch de la fornal..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVIII

"... e per tal devem fer axi com Cidrach Misach e Abdenago com fossen posats en la fornal del foch... en lo fornal del foch vench l angel que ls guarda. Axi es vengut Jhesu Xrist, que ns ha guardat de cremar en lo foch de infern."
Ferrer, Vicent Quaresma 122, XLIII

FORTUNA s.

Tempestat de mar.

V. vent fortunal.

"Aquest die fou gran fortuna en la mar, en tant que desbarata la caxa qui era a la dita mar per començament del moll qui es començat de fer en la plaia de aquesta Ciutat..."
Novells ardits 18 de novembre de 1439

"... e si sabia que ls mariners qui ab ell irien a parts, si ell rompia la nau li fossen tenguts de la nau a esmenar: per fort poca de fortuna que fes, ell faria en guisa e en manera que perdes la nau..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXLVI

"E per so cor havien sostenguda gran fortuna apres lo departiment de Giger, anaren a la Seu en camises e bragues al vespre---"
Salzet, Mateu Cronicon

FOSSAR s.

Cementiri.

V. fosser.

"Com hauria hauda aquella cogitacio, anas al fossar e cogitas en los morts e remembras lo pudriment qui es en lurs carns..."
Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 35

"... que aquella terra sia hauda del fossar de la dita sgleya, e aquell baxar tempradament fins a tant que no fos massa acostat als cossos en aquell soterrats..."
Manual de 1449 Arx. parroquial d'Igualada

"Qui es incendiari e violent trencador de esglesia, o fossar, o de spay privilegiat apres la denuntiacio."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 101

FRASQUESSA s.

Frasca, frascam.

"Una caxaça on havie .ij. forreyllats e altres fferesqueçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

FRUSTRAT, ADA adj.

Tornat va.

"E com, Senyor molt virtuos, aquesta feel nacio vos mir ab los ulls de tal devocio e tanta sdevenidora speracio e consolacio, suplica... que en aquesta sua tanta sperança e fe no sia frustrada, ans aquella vulla haver per recomanada..."
Resposta del bisbe Margarit a la proposició de Joan de Navarra en les Corts de Barcelona Any 1454

"... ans vos jur que de nit me par que la veia e m diga: -Desempaxa e vine. -Per que us torn a suplicar que ns desempatxets e ella no sie frustada en son desig."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 101

"Per que sa spera
no fos frustrada,
era temprada
cercar les vetles,
ermites, çetles,
cada disapte;"
Roig, Jaume Spill 4.700

FULLA, [FULA] s.

Ferro d'instrument o d'arma de tall: espasa, coltell, ganivet.

"Item caxa de fula d espases... II .s."
Lleuda de Tortosa Any 1252

"Item una fulla de spasa conservade en tres posts primes de beyne de spasa."
Inventari del rei Martí 549, f. 101

"per mes ofensa
o per mes toch,
llexant l estoch
vos çenyiu fulla;"
Roig, Jaume Spill 2.766

FUM s.

Un no res, cosa nul·la.

"Senyor, lo fet va molt be a honor vostre; tots los embaxadors han remuneracio del papa e vos, senyor, avets un fum."
Lletra de Jordi d'Ornos a Alfons el Magnànim Avinyó, 23 de gener de 1418

FUSTENY, A adj.

De fusta o qui en té les qualitats, forma, olor.

"item una caxa fustenya per apportar selles."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCXIII

"Tres maneres hi a de avol vin: florit, farreny e fusteny."
Llibre de tres

"item unes tauletas novas fustenyas."
Inventari del rei Martí 293, f. 149

"Item .j. caxo de fust fusteny fet a .iiij. cayres dins lo qual havia .v. ampolletes plenes de balsem."
Inventari del rei Martí 13, f. 138 vº