FLAUTA, [FLEUTA] s.

Instrument de vent. Flauta grossa; flauta petita; flauta dolça; flauta travessera o travessada: la tapada per un cap i rep l'aire per costat aplicant-la de través a la boca.

"Item tres fleutes, dues grosses e une negre petite."
"Item dues fleutes une negre petite e l atre trevessada."
Inventari del rei Martí n. 57 i 58, f. 77

"... ans cascu se n anava axi ab trompes e ab tabals e ab flautes e ab sembes e ab molts d altres instruments, que n veritat vos dich que mes de ccc pareylls de trompes hi havia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVI

"... hac detras si un servent, fort abte en l art de musica, lo qual, portant amagadament una flauta de vori, formava les guises e les maneres de pronunciar del dit Gracco, ades pujant la veu com era flacca e baxa, ades baxant la com era alta e massa forts e aguda."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.416, lib. VIII, tit. X