NEGRE s.

Home de raça negra.

"E senyal d aço avem que ls negres per ço que l ayre de lur terra e lur compleccio es calor e sequetat, per so an los uyls negres."
Joan Jacme Alcoatí f. XIX, a

"Com Lemperador era en lo camp dels moros la Princesa de hun gran tros luny veu un petit negre e cuyta envers aquella part, e prestament descavalcant entra dins la tenda hon lo petit negre se era amagat e pres lo per los cabells..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

"E per so no demanen nombre ne elegeixen lo milor, ans lo servidor, lo leurador, lo modonari, lo moliner e encara lo negre e lo burguar e lo tartre; cascun d aquests es bo, sol que pugua."
Franch, Narcís Corbatxo f. 36 v

NODRISSA, [NODRIÇA, NUDRISSA, NUDRIÇA] s.

Dida; dona que alleta un infant que no és seu.

"Item vos prec, madona, que n saludets na G. [nillema] nudrissa mia..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de N'Alamanda Çapera a Madona Na Ferrera (III, 126)

"On, deym que com l infanto es poc, qu ama mes la dida que son pare ni sa mare, e asso es per so com no ha en actualitat lo remembrament e l enteniment on se pusca formar amor qui am mes son pare e sa mare que sa nudrissa."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 305

"E d altra part era hi una bona dona qui era estada nudriça del senyor infant En Ferrando, que madona la regina de Mallorques li trames tantost com sabe que muller havia presa."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXVIII

"E veus que lo pare de aquella dona la a una nodriça que la nodris be e li donas a mamar..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI

"Item polvora de cristall donada a la nodriça que nodreyx infant, tol la febre a aquel infant."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVII

"Item, done a dona Eliessen, nodriça de la inffanta dona Costança, filla del Senyor Rey, a la qual lo Senyor Rey los mana dar per mi per un brial... .xxxx. solidos barchinonenses."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.549

"... dien los metges que l anet es calent e sech e ha aytal virtut que si aquesta erba es cuyta e la menja la nodriça que no ha lleyt, fer li ha venir..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 16; MS. n. 216, f. xxxviiij, c. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa ÒBIT s.

Mort, defunció.

"Quanque l obit dels ffrares nostres o de les sors sera denunciat, per cascun frare o per cascuna sor, cascun prevera digua tres misses..."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xlviij

"... can li ve la cuyta de la mort en son obit no pot soptosament desamar et menysprear ço que continuament en sa vida aura acustumat d amar et de prear..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij vº

OLI VERGE un. pluri.

Oli d'oliva de primera pressió a la temperatura ordinària.

"Sia pressa la ruda e sia cuyta en oly verge e ab aquest oli sia untat lo pascient..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXVIII

ORTIGA GROGA un. pluri.



"Prin la lana e ting la en l aygua on sera cuyta la ortiga groga. Sapies que guarra."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, a. Bib. Univ. València

PALOMINA s.

Colomina, femta dels coloms.

"Dix Galien que la niela escalfa e dessequa... e quan es cuyta ab la palomina e ab lo vi e ab lo linas soluu les postemes e ubre les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 34, c

PANY s.

Taca, màcula cutània.

V. pan, panna.

"Item pren sofre molt e cernut e verdet e sabo mol e sia tot mesclat e mes en la cara e a cap de dos dies refresque n la cara... e sera feta pus bella cara que per muda puxa esser feta que no lexa piga ni pany."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CL

"Item si aquesta erba es cuyta es molt bona a les rues, e a les manseyles, e a les taques de la cara, e al pany."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXIV d

PARADA s.

Acció de parar un cop (terme d'esgrima).

"Lo frare cuyta lo pas
Volent li dar;
Lo canonge ana falsar
Aquesta parada
E dech li gran samarrada
Per los costats,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.240

PARAMENT (DE ___) loc.

Que serveix per a ornament, ostentació o cerimònia (cambra, vestit).

V. llit de parament.

"... e d una finestra Stephania los veu venir e ab cuytats passos ho ana a dir a la Princessa: -Senyora, ya venen los nostres cavallers. E la princesa isque en la cambra de parament."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXII

"Pero que les cambres que nos entenem a fer, vulles de larch vulles de travers, en alguna manera no n valeguen menys; e lo larch de la dita obra se pot estendre tant com puxa deves la scala qui ha a pujar a la cambra de parament."
Lletra del rei Martí A Jaume Sala. Arx. C. d'A. reg. 2.249, f. 145 v

"E fo dins l ort de aquella ciutat posada .j. taula de parament ab diverses pesses de copes, pitxers e altres vexells d argent e diverses maneres de confits..."
Novells ardits 27 de juliol de 1392

PAS (A ___ CUITAT) mod.

Acceleradament, de pressa, a grans passes.

"escomoguts
mes per temor
que per dolor
ni pietat;
a pas cuytat,
esbalayts
.....................
....................
trits se n tornaren:"
Roig, Jaume Spill 14.140

PASSAR v. n.

Anar al pas (una cavalleria).

"E no la fassau molt passar sino amblar redo e cuytat, car la mulla que molt passa ambla alt, e la que no passa ambla pla. E avesau la mulla que no passege sino per loch que vaya en tranch de amblar, car lo pas de la mulla es molt trencat e anuyos."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij

PASTANAGAT, [PASTENEGAT, PASTENEGUAT] s.

Confecció culinària a base de pastanagues.

"Encara mes en aytal temps deu hom mengar viandes caldes e grosses en sa substancia, axi com cols, e xiriviat e pastanagat, e molto, e gallines e axi de les altres semblants."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, cap. II

"Pastenegat.
Si vols fer pasteneguat, ages pastenagues blanques e mit les a coure e, com seran cuytes, trau les ne... e para les, e, com sien parades, prem les entre dos talladors... puys, elles premudes, ages un bell morter e pica les be e mit las a coura en brou de molto e de carn salada e de que t vulles, e cou les en manera de carabaças, e, com deuran esser cuytas, ages let d ametlles... e mit la dins, e mit hi formatge entregue e tallat o rallat..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, d. Bib. Univ. València