FALDA, [FALDE] s.

Peça de l'armadura penjant de la vora inferior de la cuirassa que protegeix el davant de la cuixa.

"cuyraces prou altes de tall genoveses
que fins als genolls los pleguen les faldes."
Gassull, Jaume Brama dels llauradors

"Primo unes cuyrasses de hom a caval, gornides de drap de sede domesqui blau e texades de taxa deurades, ab rest deurat e ab .j.ª falda levedisa..."
Inventari del rei Martí 500, f. 98 v

"Item una falde de camisol de malla complide de ferro."
"Item une altre falde de acer complide."
Inventari del rei Martí 470, 472, f. 97

FALLES (OFICI DE LES ___) loc.

Que vigila els defectes, les falles del pes. (?)

"... fou remogut en Ffrancesch Axada texidor de li del offici de les falles de la casa del pes de la ffarina..."
Novells ardits 4 de novembre de 1461

FAMILIARMENT adv.

D'una manera familiar, privadament.

"He! sant pare, en Vidal es savi hom e per ventura no volria haver vostra escusacio en publich, que mes la amaria haver familiarment en vostra cambra, que veu que meins desonor seria de son senyor."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 196)

"... per lo qual vos trametem familiarment algun petit do de nostres joyes pregant vos on pus affectuosament podem que lo dit nostre ambaxador vullats reebre graciosament e lo dit do plasentment en regonexença de bona amistat..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 987, f. 152) Diversorum 9, reg. 987, f. 152 v, § 1, l. 11 (Pere III, 1372/82)

"Be es veritat que, per tal com naturalment son subtils, entenen e saben moltes coses primerament e fort tost; puys dien les a vegades familiarment les unes a les altres, e no se n seguex dampnatge a algu."
Metge, Bernat Lo Somni 3.609, lib, quart

FAUZELLES, [FFAUZELLES] s.

Veterinària. Nom vulgar d'unes veixigues que es formen a la part interior del llavi inferior prop dels queixals de les cavalleries.

"A les mules se ffa una malaltia en los lembrots dejus de part dedins prop dels caxals, e dien li ffauzelles ho capillos. E son blanes e ffan se com a vexigues, e son tan grans com ffaves..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XII

FEIXUGUESA, [FEXUGUESA] s.

Qualitat d'una cosa feixuga; pesantor.

"... e empero son en lurs partides mesclats molt ordonadament per les natures compostes, de guisa que lo foch no fuja vers lo cel, ne la fexuguesa de la terra no caygue deius, ans en cascuna part del compost ab suptil proporcio estan ensemps los elements."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre IX

"Ara veus aquest aytal com jau, qui te quaix appagada la lum de la sua pensa, oppremut de fexugueses e de grans cadenes de tristor e de dolor, te la sua cara baxa."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. I, prosa, I

FERESQUEÇA s.

Frascassa, bagatel·la, cosa sense valor.

"Item una caxaça on havie .ij. forreyllats e altres fferesqueçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

FERRAT, ADA adj.

Guarnit, reforçat de ferro.

"Item que cascu teuler o teulera aja a tener lo motle dels cayros ferrat, per ço que l dit motle no s pusqua mermar."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 71

"Item, una caxa ferrada qui val poch."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col·lecció diplomàtica, CCLXXX

"Item .j. coffret patit ferrat e encuyrat en que stan les dites tovalloles de bocha..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 297; any 1413

"Item un coffre ferrat buyt."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

FIBLAR v. a.

Picar amb el fibló.

"e la serp al bres torna
e lo lebrer rezebe la
e morde la verament,
la serp lo fibla axament,
Mentre lo lebrer se fo lunyat
per so com era greu fiblat."
Llibre dels Set Savis de Roma 636

"... se retorcien, e giraven e fiblaven lo cos d on exien, axi com fan los cranchs con hom los toque."
Visió de Tundal (Tuglat) 553. Llegendes de l'altra vida.

"... e de mosques, vespes e abelles en gran quantitat era abastada, les quals, posant se sobre les sues carns prestament les fiblaven en tal manera que quescuna li paria una punta de alena..."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

"E si mescles lo such de la malva ab oly e te n untes lo cors, abelles no t fibblaran."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 62; MS. n. 216, f. lv, d. Bib. Univ. València

FIGA SALVATGE loc.

El fruit de la figuera borda o selvàtica.

"E les figues salvadges son calentz e escuren, e, quan es feyt de les fulles faxadura e posat sobre les borruges, arranque les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 56, b

FILAT adj.

Aplicat al vi, oli, que espessits pel pòsit o solatge, fan fils quan ragen.

"E diu que respos Bacus que lo vy aquell deu esser ffi, fresch, fret, fort, flayrant o fragant, formigalegant o saltant, venos o raxant. E que no sia flach ne fat, filat, fumat, florit, ferreny, mudat, grogueny ne verdaç, ne melat, ne guixat, ne mesclat, ne fusteny."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 169 v

FLAUTA, [FLEUTA] s.

Instrument de vent. Flauta grossa; flauta petita; flauta dolça; flauta travessera o travessada: la tapada per un cap i rep l'aire per costat aplicant-la de través a la boca.

"Item tres fleutes, dues grosses e une negre petite."
"Item dues fleutes une negre petite e l atre trevessada."
Inventari del rei Martí n. 57 i 58, f. 77

"... ans cascu se n anava axi ab trompes e ab tabals e ab flautes e ab sembes e ab molts d altres instruments, que n veritat vos dich que mes de ccc pareylls de trompes hi havia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVI

"... hac detras si un servent, fort abte en l art de musica, lo qual, portant amagadament una flauta de vori, formava les guises e les maneres de pronunciar del dit Gracco, ades pujant la veu com era flacca e baxa, ades baxant la com era alta e massa forts e aguda."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.416, lib. VIII, tit. X

FLORENTÍ s.

Sort de teixit.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. florentí (v. 4, p. 67), floretí.

"E foren vestides per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap d or et de vellut ab drap blau de florenti, faent meytats dels draps d or e de vellut ab lo dit drap de florenti."
Salzet, Mateu Cronicon any 1395

"En apres venien los mercaders cathalans ab lo consol, vestits de florenti vert ab cortapisa de argenteria..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 82 v

"Manam vos que encontinent vista la present letra façats .iij. canes .ij. palms d escarlata vermella de Bruxelles e .iij. canes .ij. palms d escarlata morada de Bruxelles e .iij. canes .ij. palms de florenti burell clar per a ops de nostra persona, e que de present façats baxar tot lo dit drap, e, apparellat, lo ns trametats sens triga."
Lletra de Joan I A son tresorer Pere Marrades (Vilafranca, 4 de desembre de 1387)