PERCAÇAR, [PERCASSAR] v. a.

Perseguir, anar a la caça de, a l'obtenció de.

"E Balsabuchs / dins hinfern li percassa
Turments sens fi / de tots delits exems."
Vila-rasa, Lluís de Cobla sparça Cançoner de Saragossa, f. 109 v

"... e atura l se ab si per .iij. dies, dins los quals .iij. dies a aquel cavaller no s ague cura de percaçar los cavalls..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 32. Llegendes de l'altra vida.

"... e enans que menjassem nos percaçam pa e vi, e civada, e moltons, segons, segons de cada hu dels Richs homens... aduhien son escrit per pendre racio."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 201

"A tot hom donarets pel morro
Qui pler vos fassa;
E si algu mal vos percassa,
Aquell amats."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 90

"Mas aquel qui en tota sa vida aura mes amat e desiyat et percaçat los temporals que los eternes, can li ve la cuyta de la mort en son obit, no pot doptosament desamar et menysprear ço que continuament en sa vida aura acustumat d amar et de prear..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij v