EXORAR v. n.

Tornar orat, perdre el seny, enfollir, fer o dir follies.

"E lo marit, per abaxar son erguyl e malicia, de continent que la veya exorar, manava a .I. escuder seu que davant ell matex li donas .I. bon ret e gros..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

"quant mal dinar,
pijor sopar
n agui, callant
e soportant!
hi quant mal dia,
res no m valia:
ans pijorava
mes exorava."
Roig, Jaume Spill 2.581