ESCARAT, ADA adj.

Descarat, ada; amb la cara descoberta.

V. descarat, ada.

"... passa de aquesta vida la senyora dona Yolant Reyna relicta del molt alt senyor Rey en Joan... E lo dijous apres seguent... lo seu cos fon tret de la dita casa de Bellasguart... e posat en la sala gran del palau menor Reyal sobre un lit... estant lo dit die de dijous esquerada ab gran luminaria de brondons negres a l entorn..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 15

"Tenia lo turch en lo cap una capellina escarada; Curial un bacinet ab la cara baxa. E, donant se grans colps e molt espessos, Curial s avisa Critxi no haver cara en la capellina, perque tantost lo feri ab la punta de la hatxa en la cara."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, f. 207 v

ESCARPA, [ASCARPA] s.

Escarpra.

V. escarpra, escarpre.

"Aso be m valra mes
Pendre mas aynas
Axols e barinas
Hoc hi l axolet
E l ascarpa xiquet
E l axa major"
Cançoner de Nadal xxvj

ESCASSAT, [ESCAXAT] adj.

Pres de peus, travat, empatxat, nafrat per una escassa; i per extensió, i figuradament, coix, claudicant.

V. Cp. el prov. escasan i escasier.

"Quant es del lebrer vostre que Mossen Juany nos tramete, vos responem que com vench ell aporta tots los peus escaxats per lo caminar e calor que fahie. E per aquesta rao lo aturam que no l vos trametem, per manera que guaris. E tota vegada ha jagut en la vostra cambra en companyia d Amis ca fos millorat dels peus."
Itinerari de Joan I n. 221

ESCLATAR, [SCLATAR] v. n.

Rompre's una cosa per la força d'una pressió o impuls interior, generalment fent soroll i deixant sortir parcialment o totalment el contingut.

V. esglatar.

"E si esclatava la sanch que fos cuyt ab ferre caut."
Joan Jacme Alcoatí f. lv

"Car la pera esclataria
Si tanta dolor sostenia
Con fas yo per vos verament."
Facet 864

"... e pres li tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclata e aqui de continent mori."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

"A les buanyes negres prin lo rovell de l ou ab sal de Cardona: fara la obrir.
Item en aço matex la cendra del matapol mesclada ab lo dit ou fa la esclatar."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iiij, b. Bib. Univ. València

"... ages les avenes be netes e mit les a perbullir en aygua, e com començara d esclatar, trau las ne e prem las entre dos talladors..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València

"E puix lavau lo y ab oly tebeu per raho que muyra lo verdet, e aço s fa per raho que sclat la vexigua, e que no s i puga encloure nenguna ayguaça."
Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 51 v

"E si es poret ab lo li esclatara e l sanara, e, si no era poret e fos infladura, qui per alguns cassos ve, la li desinflara e la y estrenyera..."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 148 v. Bib. Univ. Barcelona

"E aquesta començe a plorar, baxa lo cap, e lo frare que u veu, referma s en la materia de luxuria: ella esclata aqui de contricio."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 88 v

"E los mesquins de marits conviden les a taula de ço que ls deurien lunyar. Si ho fehien pero per tal que tost esclatassen, be obrarien."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"E si agui dol com lo viu en poder d altras gents no m o demanets, que esclatar cuyde per lo cor, mas el per la sua bontat m aconorta."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXVII

"... e Paris feri tant poderosament a Jofre que l mes a terra molt luny de son cavall, e al colp lo cavall de Jofre sclata..."
Paris e Viana 297

"No fon de menor amor a mon juhi aquella virtuosa Julia filla de Julius Cesar que hague a Pompeu marit seu, que vehent la vestidura de aquell sangonosa e pensa que puix no l veya en casa que fos mort, sclata, e mori ella e un fill que tenia en lo ventre."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

"altres ne sclaten,
sus ells llançades,
endormiscades
necligentment."
Roig, Jaume Spill 9.206

ESCUDET, [SCUDET] s.

Petit escut heràldic.

"Item mes dos testeres de cavall ab les divises de Bonne foys al front en hun scudet."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item una balesta de fust romaniat ab cubertes de cuyr vermell, cubert l arch de la dita ballesta d or e de color vermella ab dos scudets sens negunes armes..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 109, any 1413

"Item en l altre tron hon a un libre de pergami ab .x. platons d argent, .ij. gafets e .iiij. scudets tots daurats."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... e que tots e sengles draps de les dites lanes angleses hajen portar en la faxa texit ab letres lo nombre de que seran, e d altra hi sie texit lo senyal ab lo qual apparega com es de lana anglesa, ço es, un escudet ab una creu al mig: e mes haje esser teixit lo senyal de la B al costat del dit escudet..."
Crida sobre l'obratge dels draps de llana d'Anglaterra Arxiu municipal de Barcelona. Barcelona, 21de novembre de 1438

ESMALT, [SMALT] s.

Vernís vidriat que s'aplica per fusió sobre metalls, terrissa.

V. ermaut.

"... L emperador trames per l embaxador, lo qual vench molt altament abillat... e ab hun collar d espatles d or, molt ample ab singulars smalts."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIV

"Item .ij. bacins grans per dar ayguamans, d argent daurats... ab sengles smalts en lo mig de cascu ab les armes del senyor Rey estant infant..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 7; anys 1412-1424

ESMALTAT, ADA adj.

Cobert, ornat d'esmalt.

V. armautat, ada.

"... sobre los seus daurats cabells una manyosa tota plena de batents d or e smaltats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXXV

"L emperador havia feta fer una caxa de fusta molt bella, tota cuberta de planxes d or totes smaltades e obrades de molt subtil delicadura..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXXV

"Item una copa ab sobrecop d argent daurat, dins e defora, levorada, ço es la dita copa de obra plana, la qual seu sobre .j. peu hon ha .j. sercla de bocell smaltat de vermell..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 9; anys 1412-1424

"una veronica
d or niellada,
molt be smaltada
li viu als pits;"
Roig, Jaume Spill 3.834

ESPATXADAMENT, [ESPAXADAMENT, SPETXADAMENT] adv.

D'una manera expeditiva; promptament, ràpidament.

"... e la rabosa leva s, e espaxadament isque li a davant, e gita s com a morta en lo cami..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV

"Com intrant dins la sua cambra secreta plena de maleficis e de incantacions, aqui espatxadament ha escanpades totes ses arts."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, 4t acte

"Los tirans, en Italia, axi mateix fan spaxadament les causes determenar."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.794, cap. XXVIII

"... suplicam te humilment que vuyles pendre muyler, e que asso vuyles fer spetxadament, car los jorns se n van e volen fort leugerament."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 59

ESPATXAT, ADA adj.

Expeditiu, llest, diligent, actiu.

"E, jatsia que offici de juriste sia fort bo a la cosa publica quant es en persona espaxada e ab consciencia, empero en persona mala es destruccio de tots aquells qui ab ells han a tractar."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.743, cap. XXVIII

ESPECIFICAR, [SPECIFFICAR] v. a.

Expressar, determinar en particular, en detall.

"... e al cas que s haia mudar en altre forma a quanta altura deu esser puiada specifficant ho per manera que no puixa deviar."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

"De sentencia que sia donada contra algu, si simplement se n appella, no especifican los capitols o els cases en que sera condempnat, es entes que s appella de tots aquells capitols en que sera condempnat."
Costums de Tortosa lib. setè, rúbr. VII, XIV

"... lo cardenal apres dormir fou ab mi e davant aquells que ich son del vostre consell e del meu, ell recita largament lo fet de la sua embaxada e les coses que l duch Danjou li havia dites, les quals, senyor, he jo haudes per horribles e per fort destemprades e per tant no les vos vull especificar..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1377, n.404

ESPIC, [SPICH] s.

Espica, espígol.

"Item continuats de beura a mati e vespra del spich ab bon vin e sanar vos ha de tot mal que hajats en la melsa."
Receptari de la Universitat de València f. lv v

"Folij e espic son calens el primer grau e sechs el segon, e restreyn ab iª poca d agudea que ha."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj v, a

"Rp.: espic, junssa, roses, fuyla de clavel, gallia muscata..."
Tròtula de Mestre Johan 18 a

"De l espich.
El espich aquesta es la primera virtut, que si es begut conforta lo ventre e abaxa la dolor de l estomach."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 71; MS. n. 216, f. lvij, a. Bib. Univ. València

"Dix Diascorides de les maneres e les vertutz de l espic. Dix que l espic son moltes maneres: la una es l espic nart; e ssalssifraga; e espic salvadge."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, d

"Carga de spich donet duos solidos."
Privilegis de València priv. 46, f. 15, 1

ESPLÈ s.

La melsa.

V. escle.

"... e ha aytal virtut que si es picada e ab amelles es beguda ab aygua o ab vi proffita al esple, e al ventre, e a les arenes..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la peonia". MS. Bib. Univ. València

"que si es beguda o mengada o l caldo d ella que sia begut proffita molt a la dolor de l esple, e del ventre..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De la pastanaga

"... si es beguda l aygua en que sera cuyta la rayll, sana les malalties del polmo, e proffita a les infladures del esple..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts Del morritort

"Item prenets raves ab les fulles e picats o ben e en forma de emplastra posats lo sobre l esple: molt hi val."
Receptari de la Universitat de València f. lv. A sanar e guorrir tot mal que sia en la melsa

"Item l esple de la cabra sie ligat sobre l esple del malalt en la sinistra partida, car aqui es l esple, e apres sie penyada al sol o al fum. Cant seccara l esple de la cabra tant se baxara l esple del malalt."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"Item sapies que aprofita molt al esple inflat que fa lo romas sobre tot ell ytropich, que de tot fos desemperat."
Receptari de la Universitat de València 109; MS. n. 216, f. xviij, a. Bib. Univ. València