PEDRADA s.
Cop donat amb la pedra tirada.
"... tornant se n en la ciutat cuytadament ab la spasa treta, ab alguns qui l acompanyaven ab bons rossins, quant fon dins la Ciutat entrat per ocorrer al palau, ab pedrades e coltellades mataren lo..."
Lletra dels ambaixadors prop Alfons el Magnànim als Consellers de Barcelona Gènova, 8 de gener de 1436. Arx. C. d'A. Cartes comunes originals, 1436, f. 1
"E per ço, visitant la fenella sovent les hores que al jove hi sentia, li feia caure tantes pedrades per les quals ell paras esment en la dita fenella."
Decameron jornª 7ª novª 5ª
 PEGAT s.
Emplastre medicamentós, tros de tela, untat d'ungüent, que s'aplica a un gra, una ferida o una regió malalta.
V. pegadet.
"Item .j. pegat per .j. malalt .viij. dinés."
"Item .j. pegat per .j. malalt .vj. dinés."
Manual de l'Hospital de Sant Macià (Aguilar) Arx. de la Seu de Barcelona
"... e sia li faxat desus lo pentenil un pegat de boyna cuyta ab mel e guara ab Deu..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIX
PELAR, [PALAR] v. a.
Llevar la pell, les pellofes, les closques, escorxar.
"Con se deu palar lo cur de la cara.
Si voletz fer pelar lo coyr de la cara, ajatz borraix, argent viu, e sia mesclat ab .j. poch de cera blanca, e mauratz o tot ensemps; puis posatz o en la cara e levara n lo coir..."
Tròtula de Mestre Johan 8 c
"Sia pressa rael de alla e sia be pelada e pux sia cuyta molt be..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXXXVII
PENEDRE v. n.
Penedir.
V. penedir.
"Cell perdona qui ha poder de vengar: perdona en aquell qui s tarda d errar e s cuyta de penedre."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 89, col. 2
PENSAR DE
(Seguit de l'infinitiu d'un verb) ocupar-se, curar de, portar a cap l'acció del verb.
"E dix nos que pensassem de cuytar que gran carrera havia d aquel loch tro a Morela."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 133
PERA SALVATGE un. pluri.
Fruit de la perera silvestre o perelló, de forma arrodonida i no piriforme i els botons llisos; pera borda.
V. perera salvatge.
"E quan son cuytas las peras salvadges con los boletz no fan mal, e las fullas e las brancas d est arbre tot estreyn, e les mas grossas valen mes que les poques."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 41, b
PERCAÇAR, [PERCASSAR] v. a.
Perseguir, anar a la caça de, a l'obtenció de.
"E Balsabuchs / dins hinfern li percassa
Turments sens fi / de tots delits exems."
Vila-rasa, Lluís de Cobla sparça Cançoner de Saragossa, f. 109 v
"... e atura l se ab si per .iij. dies, dins los quals .iij. dies a aquel cavaller no s ague cura de percaçar los cavalls..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 32. Llegendes de l'altra vida.
"... e enans que menjassem nos percaçam pa e vi, e civada, e moltons, segons, segons de cada hu dels Richs homens... aduhien son escrit per pendre racio."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 201
"A tot hom donarets pel morro
Qui pler vos fassa;
E si algu mal vos percassa,
Aquell amats."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 90
"Mas aquel qui en tota sa vida aura mes amat e desiyat et percaçat los temporals que los eternes, can li ve la cuyta de la mort en son obit, no pot doptosament desamar et menysprear ço que continuament en sa vida aura acustumat d amar et de prear..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij v
PES s.
Efecte de la gravetat dels cossos sobre aquells que els sostenen; feixuguesa, qualitat d'un cos feixuc.
"Tant que digui: / -Humil Verge sagrada,
ara veureu / vostre car ffill passar,
cuytau, e un punt / no l dexen descansar
de l estrem pes / de la creu carregada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 29, V
"... e encontinent va exir per aquella porta hun hom tamany com un jagant, portant una maça de coure en la ma de fort gran pes, e menegava la axi com si fos una palla..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXVI
PESEBRE s.
Menjadora per al bestiar.
"... ell se n ana al castell qui ha nom Bethleem e aquí ell offeri si meteix com a discret animal al pesebre del Senyor..."
Vida de sant Jeronim Estamp. Pere Posa, 1492
"... e los pastors perlaven entra si dient: -Passem e anem entro a Betlem e vegam aquesta paraula que lo Senyor mostra a nos -los quals vengueren yvaçosament e cuytans e trobaren Maria e Josep e l infant possat en lo pesebre."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 61 v
PIGAMI s.
Herba semblant a la ruda, el Peganum harmala, L., planta de la família de les rutàcies (dita també ruda borda).
"Item reebet agarich .iij. partz, de mirra .iiij. partides. Sie n donat al malalt ab aigua ans de la accessio, en la qual sie cuyta salvia e pigami."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XLIX
PIT s.
Part de la carn de volateria entorn l'estèrnum o barca per ambdues bandes.
V. blanc.
"... e com la gallina sia mes de mig cuyta pendras los pits de la gallina e estilar la has axi com a çaffra..."
Nola, Robert de Art del coch De menjar blanch
"Bona gent, si us anau,
A dinar me convidau,
Pits de perdius me donau,
Vostra sia la carcanada."
Cançoner de Nadal xxviij
"Si vols fer morterol de cabrit, ages lo leu del cabrit e un poch de molto, e un pits de colom o dos, si n as, si no ages d altra volateria."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, d. Bib. Univ. València
PLÀNYER v. a.
Escassejar, estalviar, usar de gran parsimònia.
"La primera que sia molt net e que no fassa axi com lo moliner que en tot quant fa plany la aygua."
Nola, Robert de Art del coch
"Per ço ells, no planyent lurs treballs, no u gitaren e negligencia, per haver ne merit de Deu e amor e gracia de les gents..."
Consolat de Mar Tit. XI, cap. CCXCV
"... e de ço que farets escrivits nos cascun jorn cuytadament e no n plangats correu ni messio."
Lletra de Pere del Punyalet A Francesc de Perellós. Arx. C. d'A., reg. 1.184, f. 19 v
| | |
