ESTRÒ, [STRO] prep.

Fins.

V. destrò que, entrò fins, entrò que, tro, tro fins que.

"Que us dire? La batalla fo molt fort, e durà del sol exit estro sus a hora de nona... E lo magaduch ab sa companya ab gran alegre llevaren lo camp que no hagren perdut mas estro a LXXX homens de cavall e C d a peu..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCV

"... l altra, empero, meytat descorrega stro aquella picha qui es denant l ort del senyor rey a us de tota la ciutat..."
Lletra de la partió de l'aigua de la Font de la ciutat Còdex Lagostera. Mallorca, 1299

"... que per la oracio que fasist continuament a la gloriosa Mare de Deu apres que haguist .xvij. anys estro al die de vuy, prega molt affectuosament al alt Senyor, son fill, per tu, que t tragues de la vida envergonyada e treballosa en que vius."
Visió MS. 271, f. 148, Bib. de Catalunya

"Item, que tots los lauts dels bolentins e de pelangres, haien plassa e loch de treure de la torre d en Axalló stro a la portella dels Boters."
Crida pública a Mallorca 1; Barques e lauts. Mallorca, 2 d'abril de 1398