ESTOJAR, [ESTUIAR] v. a.

Conservar, reservar, celar, amagar.

"Car menyar e beure e aver solaç... e riure no es neguna altra sino escomoure la ira de Deu, e fer tresaur de la ira de Deu, e que l estoix hom entro en lo dia de mal."
Ros de Tàrrega, Ramon De menyspreu del món 272

"Dich li: -Stojau me
ab molta cura
sots tancadura
lo que us coman,"
Roig, Jaume Spill 3.162

"... que lo tresor que nostre senyor Deu los ha donat en lo sermo, no l saben estojar e pert se: deven lo estojar en lo coffre del cor."
Ferrer, Vicent Quaresma 117, XI

"-O rey molt adolorit!... Stoja aquexes lagremes a menys desigada fortuna que aquesta."
Guillem de Vàroich 12, ed. E. N. C., p. 48

"Item que ls confrares de la dita puxen tenir caxa e caxes per a conservar e estuiar los draps, joyes, apparellaments e los privilegis e capitols de la dita Confraria e les pecunies qui seran donades, lexades e ajustades per los confrares..."
Capítols de la Confraria dels lligadors de bales de València Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 71 v). 25 d'abril de 1404