ENSENYA s.

Senya, senyal, marca, indici.

V. senya.

"entrey en les mars de Menorcha
e dexey a destre Malorcha
en les ensenyes d occident,
es eu drecey per orient."
La Faula d'en Guillem Torroella 75

"... e Ali Baxa ab la donzella hagueran ja haut spay de mige nit fins a mig jorn, si que havien gran avantatge, perque no n pogueren haver noves ne ensenyes negunes..."
Història de Jacob Xalabín f. l. iiij

ENSENYA s.

Senyera, estendard, pavelló.

"E los embaxadors aragonesos li demanaren en gracia que tostemps que lo rey se trobas en batalla, cavaller aragones portas la bandera principal ab ensenya."
Turell, Gabriel Record 65

ENTRAMENT s.

Començament, entrada.

"... e aço fae lo Rey per ço que n havia sospita que l dessus dit comte havia sabut a l entrament dels francesos dins Catalunya..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Item que lo dit Marc Sanxo hage haver cascun any dels diners de la caxa del dit offici trenta sous per son salari pagadors, so es X sous en lo entrament... e X sous en lo mig de l any, e X sous a la ffi de l any."
Per los pellicers, o collegi lur Mallorca, 1435

"L entrament de nosaltres, Senyer, adoncs com venim en aquest mon tot lo veg ple de dolors e de grans angoxes..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 103

ENUIG, [ENUG] s.

Turment de l'esperit a causa de qualsevol desgràcia.

"Molts altres mals e dampnatges se son seguits en la dita ciutat per ocasio de la dita aygua, los quals serian larchs de expressar e scriure, los quals per anuig no ls volgues distinctament posar e scriure, maiorment com no s sapien encare ne al present stimar se pusquen: tants son e ten infinits."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1403

"O, e com es bona cosa no fer enug a home del mon e menjar segurament en casa humil e baxa!"
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 75

ENVETAT, ADA adj.

Guarnit, ida; ornat de veta.

V. vetat, ada.

"Primo .xj. coffres de fust tots cuberts de senyal blanch, envetats e tatxats, en los quals ha tencadures..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 407; any 1413

"Item una caxa de fust blanch forrada a part de fora de drap de zerzil blanch envetada, ab son pany e clau..."
Inventari del rei Martí 116, f. 79 v

ERARI s.

Tresor públic.

"-No ret compte a l erari o caxa de la cosa publica, de les .xl. milia liures que demanats, com yo sia estat en aquest fet administrador de la Capitania de mon frare Lucio, qui era principal..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.589, lib. III, tit. VII

"No ignorau que Julius Cesar, veent esser li detret e negat lo triumpho a ell pertinent de la victoria de Gallia, entra en la ciutat e mes les mans en lo erari publich e apres en los particulars que li obstaren, e satisfeu als cavallers qui per la republica e gloria de aquella havien treballat."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Vic, 16 de febrer de 1466

ERGULLIR-SE, [ERGULIRSE] v. refl.

Enorgullir-se.

V. ergullar-se.

"... e per la sua gran seyoria que Deus li ach prestada sobre tots los angels s erguli e volch eser altisma..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 56 v

"Que si encara negun de nosaltres a tan gran acabament vendra que senyals e meraveylas fassa no s hergulesca que aia vana gloria per so ne en son pensament se n exalç pus alt axi que cuyt mes valer que els altres..."
Vida de sant Apol·loni MS. en poder d'E. Moliné & Brasés

"Qui s ergulex per son saber abaxa l Deu per sa obra."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 86, col. 1

ERIÇAT, ADA adj.

Dreçat, ada verticalment.

"Los cabells arizats. -Horrenti capillo."
Esteve, Joan Liber elegantiarum

"E axi l viu e encara m par que l veia ab la squena e coll eriçats baxar lo cap, croxir les dents, afilant la una ab l altre..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 103

ERT, A adj.

Tes, rígid, estirat.

"E per que s conega ser gran cavaller de la sella de la guisa, porte lo cors ert e algun poch pando..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola de junyidors

"Les cames dretes exint del cors per son endret no lançant les per avant ni corves per atras, mas ertes y molt acostades al ventre del cavall."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola de junyidors

"... e lo sperit li falli, que no pogue mes per la molta sanch que perdia, e tot s espasma e torna tot ert en la sella, que no l pogueren descavalcar sino ab la sella ensemps."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV

"Enredrament es una malaltia que ve al coll de la mula en los nirvis e dona li gran dolor en tant que la ffa estar tota enredrada e erta que no s pot girar a nenguna part, ni baxar ni alsar lo cap..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. X

ESCALA, [SCALA] s.

Estri format de dues peces llargues, lligades per travesses paral·leles i equidistants que serveixen de graons.

"E la Infanta com veu que lo Rey descavalcava, leva s de peus e prestament li fon mesa una scala tota d argent per hon ella abaxa e totes les donzelles sposades qui ab ella eren."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIII

"... e com dix que veya una escala de quaranta scalons, e alguns muntaven e altres devallaven, aço era la escala de penitencia, e que huns pujen, altres devallen."
Ferrer, Vicent Quaresma 113, VIII

"Item una scala de fust de tres scalons abte per muntar blat als graners."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

ESCALETA, [SCALETA] s.

Escala petita.

"... entrant lo ambaxador al peu de una scaleta qui es closa y molt estreta, tenint me sa senyoria per la ma y jo molt junt ab ell, entri dins..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques

ESCAPOLÓ, [SCAPOLO] s.

Darrer tros restant d'una peça de drap.

"... que tot sastre qui prengue drap per negu qualsevol que sia, e lo sastre qui lo drap hauria, o dat abaxar e haie fet son senyal en lo dit drap o scapolo que negu no l gos tallar pus trobara senyal d altre mestre..."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, anys 1312-1437

"Item es ordonat que tot tixedor haja e sia tengut de fer en cascun drap, sia enter o scapolo, lo qual tixira, en lo cap primer ab coto blanch lo nom de Perpenya per aquesta manera Ppni..."
Ordinacions dels peraires i dels teixidors de Perpinyà Barcelona, 8 de gener de 1401. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.195, f. 160)

"Item es ordonat que cascu pusca fer scapolons de diverses lanes senes listo al cap."
Ordinacions dels peraires i dels teixidors de Perpinyà Barcelona, 8 de gener de 1401. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.195, f. 160)