Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    23 de 53    (630 registres)
veure  Esplicat, ada
veure  Esplugar
veure  Esproança, [sproança]
veure  Esternut
veure  Esters, (En ___)
veure  Estívia, [stivia]
veure  Estojar, [estuiar]
veure  Estorcedura, [storçedura]
veure  Estrenyiment, [strenyiment]
veure  Estretura, [stretura]
veure  Estrò, [stro]
veure  Exalçar, [exalsar, axalsar]

ESPLICAT, ADA adj.

Esplanat, ada; declarat, ada.

"... e dona fi en son parlar. Esplicada que fon la embaxada, Tirant feu la resposta en stil de semblants paraules:"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXI


ESPLUGAR v. a.

Llevar els polls.

"E Jacob Xalabin hac posat lo cap sobre la falda de la senyora Nerguis qui l esplugava, e Ali Baxa axi mateix jeya prop la sua senyora..."
Història de Jacob Xalabín f. m.ij. V


ESPROANÇA, [SPROANÇA] s.

Prova.

"... sia regonegut ço que sera atrobat en la dita caxa et d aquella suma sia feta sproança, examinacio et juhi de nombre, de talla et de liga per fundicio et per toch..."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà Arxiu Corona d'Aragó. 24 de març de 1357


ESTERNUT s.

Moviment sobtat i convulsiu que fa eixir d'un cop i amb violència l'aire pel nas i la boca.

"Si t sens venir esternut, baxa lo cap tantost sots la taula, e ab ton mocador e ab ta falda cobre t lo nars e lavors serveix lo a sa necessitat."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"E l senyal de la Iª que son les venes sobre la cornia vermeyles e fa esternutz e molta lagrema..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlj, a


ESTERS, (EN ___) loc.

Altrament; d'altra manera; sense açò.

"Nos veem, Senyer, que les besties com van per la via, que no fan sino levar e baxar lo cap a amunt e avall, car en esters no porien anar."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 108

"Ab una sapges far ton pro,
Mas per esters faras asso:
Ab uylls rients la gardaras
En qualque loch l encontraras."

Facet 405

"... per esters he reconegut e vist que maior profit es la venda quant a present que l retenir."
Lletra de Romeu de Marimón, batlle de Barcelona, a Jaume II 13 d'abril de 1304


ESTÍVIA, [STIVIA] s.

Malaltia del cavall, que torç el coll en sentit lateral per dislocació de la nuca.

"Stivia es appelada .jª. una malautia que esdeven al col dell cavall, axi que de sa ni de la no pot lo coll baxar al menyar sino per entreposament, ne pot rost pendre de terra."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. cix


ESTOJAR, [ESTUIAR] v. a.

Conservar, reservar, celar, amagar.

"Car menyar e beure e aver solaç... e riure no es neguna altra sino escomoure la ira de Deu, e fer tresaur de la ira de Deu, e que l estoix hom entro en lo dia de mal."
Ros de Tàrrega, Ramon De menyspreu del món 272

"Dich li: -Stojau me
ab molta cura
sots tancadura
lo que us coman,"

Roig, Jaume Spill 3.162

"... que lo tresor que nostre senyor Deu los ha donat en lo sermo, no l saben estojar e pert se: deven lo estojar en lo coffre del cor."
Ferrer, Vicent Quaresma 117, XI

"-O rey molt adolorit!... Stoja aquexes lagremes a menys desigada fortuna que aquesta."
Guillem de Vàroich 12, ed. E. N. C., p. 48

"Item que ls confrares de la dita puxen tenir caxa e caxes per a conservar e estuiar los draps, joyes, apparellaments e los privilegis e capitols de la dita Confraria e les pecunies qui seran donades, lexades e ajustades per los confrares..."
Capítols de la Confraria dels lligadors de bales de València Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 71 v). 25 d'abril de 1404


ESTORCEDURA, [STORÇEDURA] s.

Acció i fet d'estòrcer; distorsió.

"... e quan son faxades ab lo vinagre rreposa la dolor de la storçedura dels nervis e de les costes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, a


ESTRENYIMENT, [STRENYIMENT] s.

Acció i fet d'estrènyer, abraçament, opressió.

"... que no devia esser nomenada la encarnada tela ço es per .ij. rahons: la .iª. que els feeren semblant de la que era ligament e estrenyiment a l uyl de part de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xviij, a

"... guardats si veurets ab lo moviment de menjar he de beure tristesa o strenyiment de cor ab voluntat a les coses males, axi com salat e coses agres..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cvj. Bib. Nac. Madrid

"... que si volia obrar de sa art, que n usas axi com los altres, e aço valria mes que no que, ell usant de sa art pus espaxadament, sofferien notable estrenyment e miseria."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.323, cap. XXXVI


ESTRETURA, [STRETURA] s.

Rigorositat, exigència, apremi.

"... que los embaxadors son tramesos per sos principals ab leys e stretures contra les quals no poden fer en alguna manera."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 108

"Primo, estreta affliccio, que en gran stretura era affligit, e de una part e de altra, entre amichs e enemichs..."
Ferrer, Vicent Quaresma 14, XXXVIII


ESTRÒ, [STRO] prep.

Fins.

V.
destrò que, entrò fins, entrò que, tro, tro fins que.

"Que us dire? La batalla fo molt fort, e durà del sol exit estro sus a hora de nona... E lo magaduch ab sa companya ab gran alegre llevaren lo camp que no hagren perdut mas estro a LXXX homens de cavall e C d a peu..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCV

"... l altra, empero, meytat descorrega stro aquella picha qui es denant l ort del senyor rey a us de tota la ciutat..."
Lletra de la partió de l'aigua de la Font de la ciutat Còdex Lagostera. Mallorca, 1299

"... que per la oracio que fasist continuament a la gloriosa Mare de Deu apres que haguist .xvij. anys estro al die de vuy, prega molt affectuosament al alt Senyor, son fill, per tu, que t tragues de la vida envergonyada e treballosa en que vius."
Visió MS. 271, f. 148, Bib. de Catalunya

"Item, que tots los lauts dels bolentins e de pelangres, haien plassa e loch de treure de la torre d en Axalló stro a la portella dels Boters."
Crida pública a Mallorca 1; Barques e lauts. Mallorca, 2 d'abril de 1398


EXALÇAR, [EXALSAR, AXALSAR] v. a.

Elevar a una gran altura, magnificar.

"... car cosa es de gran admiracio com lo pensament sta occupat en alguna cosa de dolor, que la ira foragita la pietat e la pietat exalça la ira..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXV

"Mes nostre servey no seria ledesme e fael si nos no crexiam vostra senyoria e si no exalsavam vostre honor aytant com poguessem, com lo vostre exalsament nostre es e l vostre profit a nos deriva e devayla."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. VI

"Qui es humil a Deu, axalse l Deu."
Bonsenyor, Jafuda Llibre de paraules de savis e filosofs 17, cap. I


torna a dalt