MULLERAT adj.

Que té muller, que ha contret matrimoni.

"... car jutjaven altre cuytament que hom mullerat denuncias ni scrivis ço que ells no havien denunciat ni scrit..."
Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 2

"Car si algun hom mullerat
No ha infants,
Nosaltres ab los nostros sants
Los ne fem dar,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 210

"bollir en oli,
mengar les mans,
morir abans,
ans peus estendre
que muller pendre;
ans soterrat
que mullerat:
de continença
ffiu prometença."
Roig, Jaume Spill 15.584