ESPIC, [SPICH] s.

Espica, espígol.

"Item continuats de beura a mati e vespra del spich ab bon vin e sanar vos ha de tot mal que hajats en la melsa."
Receptari de la Universitat de València f. lv v

"Folij e espic son calens el primer grau e sechs el segon, e restreyn ab iª poca d agudea que ha."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj v, a

"Rp.: espic, junssa, roses, fuyla de clavel, gallia muscata..."
Tròtula de Mestre Johan 18 a

"De l espich.
El espich aquesta es la primera virtut, que si es begut conforta lo ventre e abaxa la dolor de l estomach."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 71; MS. n. 216, f. lvij, a. Bib. Univ. València

"Dix Diascorides de les maneres e les vertutz de l espic. Dix que l espic son moltes maneres: la una es l espic nart; e ssalssifraga; e espic salvadge."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, d

"Carga de spich donet duos solidos."
Privilegis de València priv. 46, f. 15, 1