ESCLATAR, [SCLATAR] v. n.

Rompre's una cosa per la força d'una pressió o impuls interior, generalment fent soroll i deixant sortir parcialment o totalment el contingut.

V. esglatar.

"E si esclatava la sanch que fos cuyt ab ferre caut."
Joan Jacme Alcoatí f. lv

"Car la pera esclataria
Si tanta dolor sostenia
Con fas yo per vos verament."
Facet 864

"... e pres li tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclata e aqui de continent mori."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

"A les buanyes negres prin lo rovell de l ou ab sal de Cardona: fara la obrir.
Item en aço matex la cendra del matapol mesclada ab lo dit ou fa la esclatar."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iiij, b. Bib. Univ. València

"... ages les avenes be netes e mit les a perbullir en aygua, e com començara d esclatar, trau las ne e prem las entre dos talladors..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València

"E puix lavau lo y ab oly tebeu per raho que muyra lo verdet, e aço s fa per raho que sclat la vexigua, e que no s i puga encloure nenguna ayguaça."
Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 51 v

"E si es poret ab lo li esclatara e l sanara, e, si no era poret e fos infladura, qui per alguns cassos ve, la li desinflara e la y estrenyera..."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 148 v. Bib. Univ. Barcelona

"E aquesta començe a plorar, baxa lo cap, e lo frare que u veu, referma s en la materia de luxuria: ella esclata aqui de contricio."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 88 v

"E los mesquins de marits conviden les a taula de ço que ls deurien lunyar. Si ho fehien pero per tal que tost esclatassen, be obrarien."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"E si agui dol com lo viu en poder d altras gents no m o demanets, que esclatar cuyde per lo cor, mas el per la sua bontat m aconorta."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXVII

"... e Paris feri tant poderosament a Jofre que l mes a terra molt luny de son cavall, e al colp lo cavall de Jofre sclata..."
Paris e Viana 297

"No fon de menor amor a mon juhi aquella virtuosa Julia filla de Julius Cesar que hague a Pompeu marit seu, que vehent la vestidura de aquell sangonosa e pensa que puix no l veya en casa que fos mort, sclata, e mori ella e un fill que tenia en lo ventre."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

"altres ne sclaten,
sus ells llançades,
endormiscades
necligentment."
Roig, Jaume Spill 9.206