MÍSER, A adj.

Desgraciat, ada; infortunat, ada.

"O misera de mi! e feu me certa hon es, que cuytadament hi vull anar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXVI

MOL·LIFICANT, [MOLIFICAN] adj.

Moll, bla, tou, amollit.

"E si es cuyta ab oly, fas empastre e la poses sus los nirvis, amoleix los e fa los molificans."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 14; MS. n. 216, f. xxxviiij, a. Bib. Univ. València

MORSÍ s.

Petit mors de cirurgia.

"E si son les venes primes tir les ab lo morsi axi com meylor pora per que no sobras la sanch..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlv, a

"E si aquela bossa ix a en fora e cuyta l uyl, que y meta hom .i. morsi que es en aquest semblant:"
Joan Jacme Alcoatí f. xlvij, a

"Altra manera hi a d aquesta obra matexa: que leu hom ab los morsins lo palpet flux..."
Joan Jacme Alcoatí f. li v, a

MORT s.

Cessació definitiva de la vida.

"... Antigona, tu no m pots levar la mort, que la mort en tot loch es e tot hom pot levar a tot hom la vida mes no la mort."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Edipus, p. 493

"No s sia fet d aqui avant, senyor rey, no sia fet, com en vostra vida es la nostra, e en la vostra mort es la nostra."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XX

"Jesus beneyt, qui mort tan dolorosa
haveu passat en Creu per a salvar nos,
la vostra sanch donás tan preciosa
per rembre l mon de mort impiadosa."
Anònim Oració

"La una es la mort, a la qual sap que no pot fugir, car ab la sentencia de mort nasque en aquest mon, e no sap la hora."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.476, tercer punt

"Acuyta t donchs / a la mort qui t espera,
e, per tos mals / te allongues los jorns,
aytant es luny / ton delitos sojorns.
¿Com vols fugir / a la mort falaguera?"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - XI

"Qui no ha temprança prop sta de malaltia e de mort."º
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"En dormir, qui es cusi de la mort despenen lo ters, o mes, de lur vida, e lo restant en servey de lur cors..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.725, lib. quart

"Mort es porta de l altre segle."
Bonsenyor, Jafuda Llibre de paraules de savis e filosofs 572, ed. Llabrés

MORT, A adj.

Extint, apagat, insensible, sec, lànguid, desvirtuat.

"... e al mati lavatz vos ab aygua ros o ab aygua de segon, e lavors auretz la bocha e la cara de richa color e bona, e tolra les aspretatz e lo cuir mort, e sanara les plagues molt be."
Tròtula de Mestre Johan 16 d

"... e puys posa l en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda e apres ages molt caliu que gits desus e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

"En la faç hac una tal plaga
Que la maytat era mig morta;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 333

MORTEROL s.

Picada de diverses carns, formatge, pa torrat, herbes, brou i espècies feta en morter.

V. melcoratge.

"De morterol."
Nola, Robert de Art del coch

"... e menge perdius, aucels sens lo cuyro perque lo cuyro dona dolor en lo ventre e estreny la carn, e, quan sera la perdiu cuyta, pica la molt e fes ne axi com morterol..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan II

"Morterol.
Si vols fer morterol, fes bon brou de molto e de gallines; apres ages cuxes de molto mal cuytes e capolades menut del magre e carn salada grassa e porch fresch e pa rallat aytant o menys un poch que la carn, e mit ho a coura en una olla del brou gras, e, com deura esser espes, asabora ho de sal e leva l del foch, e ages... per cascuna escudella dos ous dabatuts ab del morterol... e ages los colorats de safra."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, c. Bib. Univ. València

MOT s.

Unitat significativa, que té autonomia dins la frase.

"Per que veus tot lo feyt axi
Que anch no us en menti d un mot."
Planys del cavaller Materó 683

"... fo spaventada, en tant, que no li poch respondre; neleix .j. mot no li respos a ssa salutacio."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. XV v

"may muller pendre,
mas viure franch;
may en un banch
seure, ne taula,
ni may paraula,
rahonament,
mot, parlament
d elles sentir,"
Roig, Jaume Spill 15.574

"Cuytau, yo us prech, / Verge pura, sagrada,
ans de morir / algun mot si us diria,
plena de dol, / dolça, suau Maria,
pregau per tots / en tant aspra jornada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, VI

MOUT adv.

Molt.

V. molt.

"Per trop cuytar se sol mout hom tardar."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"Elles s afayten per vestir
D on puxen sos membres cobrir
Qui son sutzes e mout pudents
E vils ses tots comparaments."
Facet 1.564

MULLA s.

Carn de bestiar que penja sense estar aferrada a cap os.

"Pren mulles de molto e frexures de cabrit, e met les a coure en la olla..."
Nola, Robert de Art del coch Bon farciment de cabrit

"... e metras hi de bon brou de molto que sia molt gras ahon sia cuyta alguna mulla de bou..."
Nola, Robert de Art del coch Altra manera de carabasses

MULLERAT adj.

Que té muller, que ha contret matrimoni.

"... car jutjaven altre cuytament que hom mullerat denuncias ni scrivis ço que ells no havien denunciat ni scrit..."
Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 2

"Car si algun hom mullerat
No ha infants,
Nosaltres ab los nostros sants
Los ne fem dar,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 210

"bollir en oli,
mengar les mans,
morir abans,
ans peus estendre
que muller pendre;
ans soterrat
que mullerat:
de continença
ffiu prometença."
Roig, Jaume Spill 15.584

NATURA s.

Parts sexuals.

"... havia una donzella tota d or smaltada e tenia les mans baxes endret la natura e de alli exia vin blanch molt fi e especial..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Ia part, CXLVII

"...........................................
Pus rasa porte la natura
que lo palmell."
Col·loqui de dames Jardinet d'orats

"Encara diu hom que si alguna fembra te les ffaldes levades he mostre a l esperver la sua natura tantost mor."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, f. cxiiij v

"E si no ha de que pac los v sous deu estar al costeyl... de hora de tercia tro a hora de mig dia, tota nua sens camisa, exceptat que pot tenir la camisa en torn de les anques e de les cuxes, per ço que hom no li puxa veer ses vergonyes o ses natures."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XIV, I

"Con ella put en sa natura
E n tots sos membres! De sutzura
Son, e les cuxes exament
Qui prop li stan verament."
Facet 1.591

"Item si es ben cuyta ab vi e aquesta decoccio laves lo cap, mata la pruyga del cap e la pruyga del membre de l hom e la pruyga de la natura de la fembra, si ab la dita decoccio soven te laves."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 15; MS. n. 216, f. xxxviiij, a. Bib. Univ. València

"Aries es feyt per lo cap, Taurus per lo col e per la gola,... scurpius per les natures de hom e de fembra..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxij, c. Bib. Univ. València

NECESSARI s.

Necessitat.

V. venir a necessari.

"... e per aquesta raho vullam haver consell vostre, e per vostre offici vos haiam de gran necessari..."
Itinerari de Joan I n. 278

"Mas empero, si lo senyor de la nau havia algun necessari, deu dir als mercaders que ell no pot navegar, que exarcia ha mester, e enfortir, o adobar..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. C

"... a cavall ana cuytat a la torre de mossenyor Bestida, cavaller, hon era mossenyor ça Sala, cavaller, per fer lo venir cuytat com los dits honorables Consellers lo haguessen de gran necessari."
Novells ardits 26 d'agost de 1449

"... com son anats a veure l estudi e que han vist que y a necessari de clavar un pilar e fer dos trespols..."
Llibre de Consells de Cervera 17 d'agost de 1512