MALVÍ s.

Espècie de malva (Althaea officinalis).

V. malvavisc, malvisc.

"Item prenets rael del malvi e coets la ab vinagre, e aquell vinagre en lo qual sera cuyta la dita rael tenits lo en la bocha caldet: continuant, molt hi val."
Receptari de la Universitat de València f. xxvij

"... o y met empastre de malvi pastat ab farina d ordi e ab aygua d endivia..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVIII v, a

"Axi matex val escaviosa o malvi ab lo sagi picat, e a so matex val cendre calenta mesclada ab holi."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

MANCELLA, [MANSEYLA] s.

Taca.

"Item an altre virtut molt meraveylosa e molt preciosa que si lo such d elles mescles ab mel sapies que munda los uyls. E si es mesclada ab vinagre munda les manseyles si son untades d aquest enguent."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXXIII c

"Item si aquesta es cuyta es molt bona a les rues e a les manseyles, e a les taques de la cara e al pany."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. xxiv, d

"Item si la sement es picada e mesclada ab holi e ab vi, totes les males manseyles deximfflara ab aquest enguent si se n unta."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. xij, d

MARTAFALLAR v. a.

Triturar, esmicolar.

"... e puys pendreu una ffulla de ffiguera e martafalau la be, e puys meteu la y en la matadura e damunt aquella meteu li n una entregua."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

"Preniu la gallina y degollau la y pelau la tantost e meteu la a bullir per que sia tellosa, y, com sia prop de mig cuyta, preniu los blancs dels pits, desfilau los y meteu los en un morter y martafallau los un poch..."
Llibre de Sent Soví Nota afegida. MS. Bib. Univ. València

MATAR v. a.

Met. Extingir, apagar, fer desaparèixer, esmortir, apaivagar.

V. ociure.

"Item si es cuyta ab oly e n es untat aquel qui te febra, sapies que minvara lo fret e matara la febra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 19; MS. n. 216, f. xxxxj, a. Bib. Univ. València

"Item la decoccio d ella matexa mata la pruyga e la sarna si n es banyat lo malalt."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 55; MS. n. 216, f. liij, c. Bib. Univ. València

"Item si la polvora d ella es presa e beguda ab mel, mata la tos."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, f. xxxviij, c

MATÍ (BON ___) mod.

D'hora, a les primeres hores del dia.

"E bon mati Tenebros ab los patges de Phelip vengueren a la sua cambra e portaren li altra roba que s mudas."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVII

"Quant vench en l altre dia bon mati, partiren se de aqui e cuytaren se de venir a grans jornades..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVII

"E quan vench al bon mati, al sol exit, anam nos en ab aquela pocha companya que nos haviem..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 184

"... e lo dit dia de dimars los dits honorables consellers bon mati se ajuntaren en la dita casa de la ciutat per anar encemps los dits honorables consellers a la Seu..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103

MATÍ (DE ___) loc.

Aviat, a les hores abans del migdia.

"Item sie cuyta pimpinella ab vi, e ab aquel vi sie donada aquesta polvora... e sie donada de mati..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

MEL ROJA un. pluri.



"Item sie cuyta sal torrada, farina de forment barutelada, mel roya entro que sie espessa e feyt emplast de totes aquestes coses..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

MEMBRE, [MENBRA] s.

Membre viril, penis.

"... e si molt ne donen a beure fa gitar la sang per lo membre en logar d orina."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, c

"... vos sabets que un dels desplasents pecats que homes fan, si es la partida del membre, e asso per lutxuria..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 3, tit. XVIII

"Item prenets salvia e coets la ben en aygue, e com sie ben cuyta de aquella aygue, a mati e a vespre, lavats vos en lo menbra: continuant tota pudridura que hi sia curara."
Receptari de la Universitat de València f. xci

"... e pres los calzes de les sgleyes e urina en aquells, e per escarn dix: -Veus axi los vexells en los quals fan sacrifici al fill de la Verge. -E tentost la bocha li torna membre que s vergonya de dir, per lo qual ell gitava la femta e altres sutzetats."
Recull d'eximplis e miracles DCXV

"... de hun fadri qui era exit de la força lo qual aportava dos albarans de pregami verge dins lo membre."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 308

"Item si en nulla manera no pot esser trencada la pedra, posat suaument algariam que es verga de lauto appropriada a aquel menester per lo trauc del membre tro aquela toc de pedra..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

"... fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes. E diu se que te .j. membre de larch de .j. cana e de gros de la cuxa d un hom."
Novells ardits 15 de novembre de 1459

MENTA VERA un. pluri.



"Item l aigua en la qual sie cuyta menta vera, donada al malalt, gita del ventre maraveyllosament totz los lembrics."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVI

MÉS (AL ___) mod.

Al màxim, tot el més.

"... si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes, lavors al mes quinze libres sien reebudes..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels Comissaris

"Per que us dehim e manam expressament que vistes les presents nos façats fer una casa de ffusta a nostres obs. Certifficant vos que nos cuytam nostra anada al mes que podem."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1365, n. 115

METGE FÍSIC un. pluri.

Metge pròpiament dit.

V. fezig, físic.

"... es assaber si y moren persones, de quina edat e de qual malaltia, e si cuytadament, o si han alongament de vida apres que l mal los es vengut. E d aço hajats informacio per les perroquies e ab los metges fisichs e sirurgichs..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1385, n. 636

METRE v. a.

Posar, col·locar, introduir.

"... en terra caygue, la qual cosa veent Melchior e semblantment Jacob de Cleves qui d ell no s partien, lo prengueren e en un llit de repos lo meteren."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"E l angel li dix: -Mit lo cap dintre la porta de paradis terrenal tant solament, e guarda be ço que dins veuras."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 13

"D esmortiment / cuidi en terra caure
Mes ella m va / dins una cambra metre
Ab lit real / e peraments de seda,"
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"... e fe n farina e destenpra la ab let d ametlles e cola ho ab un drap net e clar e mit ho a coura axi com l ordiat, e mit hi sucre com demunt es dit..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj bis-a. Bib. Univ. València

"Item flor de jusquiam seca e cuyta en aygua en tal quantitat que sia espes en loch de mel e metuda en l uyl."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXVII, b

"Dix Johan Dalmacen que les olyves vertz sson fredes e sseques e estrenyen el ventre o conforten l estomac e maiorment quan son metudes en l aygua..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 14, d

"E si lo such d ella es metut tebeu en la bocha e longuament begut, sana les plagues e millora les."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, c. Bib. Univ. València