MAJOR, [MAIOR] adj.

Més gran, més considerable, més intens.

"Mas com Curial e la Duquessa se metessen a genolls per parlar, lo Duch, ab la maior cuyta del mon, leva Curial e semblantment la Duquessa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"La .iiij. es que la cosa publica es composta sumariament de tres staments de persones, ço es, de menors, mijans e majors."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 811, cap. I

"... car si Deus no era ben acabat, no poria esser princep de totes coses, car, si altra cosa havia major ben, en aço seria major. Donques, com no sia major cosa que Deus, segueix se que en ell es ben perfet e acabat."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa X