LLOMBRIC, [LOMBRICH] s.

Ascàride lombricoide o cuc intestinal.

V. llembric.

"E car segons que dit havem, en temps de pestilencia venen febres e morts soptanes per cuchs e per lombrichs."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VIIè

"Item la sement de la coll si es mesclada ab vinagre, mata los lombrichs e ls altres cuchs mals que s fan en lo cors de l hom si es beguda."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 38; MS. n. 216, f. xxxxviij, d. Bib. Univ. València

"... e ssi sson lavades les dentz on aje dolor ab aquela aygua val i molt, e la ssement i la rrail fa aço metex, e l aygua cuyta ab aço mata los lombrics si n beuen."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, c