ENGAVATXAR, [ENGUAVAXAR] v.

Atipar, fartar, sadollar.

V. engavajar (grafia estranya?).

"E donchs, fora pus beneventurat lo dit Ffabricio si s omplis lo ventre de peixs portats del port de la mar qui son passats en terres molt distants e lunyades e sis s fos enguavaxat de ocells stranys e peregrins..."
Canals, Antoni De Providència cap. quart