BASALÍS s.

Basilís, basilisc.

"Per tal lo basalis, que no ha sino un budell de la bocha al ses, es lo pus golos animal que al mon sia, en tant que quaix lo mon no li poria bastar si molt vivia..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCIII

"Donchs, llur veri
(mes que coniur
basalis pur),
qui gens l escolta
aiuda molta
obs ha de Deu,
per que llur veu
prest la rebuig."
Roig, Jaume Spill 5.900

"Item un basalis sech vertader."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

BOVA s.

Boga, planta de la família de les tifàcies.

"E apres se anaren colgar e l ermite feu li lit de fe e de un poch de bova..."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"Item a dolor de budells prenets such de acorus que es bova e dats li n a beura e puys de les fulles de la dita bova coets les e posats les li caldes sobre lo ventre..."
Receptari de la Universitat de València f. lxj

"Lo breçol de Tullio Hostilio fon posat en una petita barracha que fon hedificada de palla e de bova, cuberta de terra."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.191, lib. III, tit. IIII

"Item la ragu de la erba que els locs ayguaçals es trobada e es apelada en lengua de Franza o vulgarment lasta o bova, e a fulla longa axi com a espaa..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

BUDELL CULAR un. pluri.

Nom vulgar de l'intestí recte.

"Tenasmon es malaltia de budel que es apelat longaon o budel cular..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXV

BUDELL GRAN un. pluri.

Nom vulgar de l'intestí gros.

"Item donat a menyar lo budel gran del voltor blanc al malalt e guara acabadament."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV

BUDELL, [BUDEL] s.

La part de l'aparell digestiu que segueix a l'estómac o sigui tot el canal intestinal.

"... com gran oradura e part tota fullia es que hom s adelit pus fortment en lo volar del falco o en lo correr del cavall o en lo so que fa lo budell en lo laut..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 284

"... que neguna persona no gosas jurar de Deu ne de Sta. Maria lo cap, fetge,... sanch, budel, entramenes, ne dir altres letges paraules de Deu ne Sta. Maria, sots cert bany..."
Crida pública a Igualada Any 1409

"E axi mateix hi haguem be III milia caballs vius: los altres eren morts o anaven per lo camp tirant los budells..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXX

BUDELLER, [BUDAYLER] s.

Triper; qui manipula tripes.

"Tres vils oficis son: budayler qui fa cordes d esturments, merdacaner e fer paper."
Llibre de tres f. 214, c

CAPOLAR v. a.

Tallar o picar a bocins menuts.

"Cabrit se talla en aquesta manera que primerament tu li leves la espatla dreta, e de aquella capolaras la carn..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de cabrit

"carn capolaven
feyen pastells,
e dels budells
feyen salsices
e longanices"
Roig, Jaume Spill 1.692

"Si vols fer alberginies fe les perbullir ab sal e ab aygua... e puys pren aquelles que seran mills cuytes e cebes e juyvert e menta e moraduix, e capola ho tot ensemps en un tallador..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València

"en un pastís
capolat, trit,
d hom cap de dit
hi fon trobat:"
Roig, Jaume Spill 1.666

"... trau les de la olla o cassola e capola les ben en un tallador, e quant sien ben capolades met hi bon formatge de Arago..."
Nola, Robert de Art del coch f. xv, v

"... talla redo los porros, e, com sien tallats, levats los be e puys perbullits los e... treu los de la olla, e puys capola ho, e, com sia be capolada, agats un poch d oli e molt lart de porch... e fonets ho a sofregir..."
Llibre de Sent Soví MS. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa CASTOR, [QUESTOR] s.

Mamífer rosegador de la família dels castòrids: Castor fiber, L.; matèria antiespasmòdica extreta del castor.

"Item prenets castor e molets lo e dats li n a beura ab vinagre: no es cosa qui tantost li leu la dolor del budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxi v

"Item fet enguent de pencedano (?), de castor, e d oli rosat: e untat ne lo cap, e encontinent dormira."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. V

"E celes que son del bestiar, de lur humiditat axi com fels e let e clara d ou; e de les que son de lurs membres axi com corn e castor e lurs semblans."
Joan Jacme Alcoatí f. lx v, b

"Castor.
Son hous de bestia que s avide en l aygua, e la sua vianda es del peix e dels crancs, e aquels hous son plens de sanhc e de fort olor, e algunes vegades lo mescle hom ab la goma e desequen lo, e es en la sustancia simple e escalfa e desseche e soluu e es posat en les malauties que an mester a escalfar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 102, b.

"Del questor. -A el questor sapies ha aytal virtut que si es cuyt ab vi o ab aygua porgua les orines e l esple, e lo fetge, e tol dolor del costat..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 70; MS. n. 216, f. lvj v, d. Bib. Univ. València

CLAVELL AMARG un. pluri.



"Encara la mirra picada e donada ab vi sana lo mal del ventre e dells budells, e sclareix la veu e toll ffret; les ametles amargues o el clavell amarch fa aço matex."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 104; MS. n. 216, f. lxij, a. Bib. Univ. València

CONHORT, [CONORT] s.

Ànim, reconfort, consolació.

"E tots hagueren molt gran conort hoynt al Rey tals paraules, e li n varen prometre que no l lexarien tro perdre tots lurs bens e la sua vida..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Item si son cuytes les malves e en aquella decoccio se banya la muller que ha dolor en los budells e en la mare, sapies que proffita molt, e, si no pots haver bany, pos se d aquesta decoccio en sa natura, e dar li ha gran conort."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 62; MS. n. 216, f. lv, d. Bib. Univ. València

"Mare de Deu, / amor e dolç conort,
a l invocants / sens falla piadosa,
aquests constrasts / de l arma rigorosa
rompre lo preu / de vostre ffill e mort."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 57, VII

CRESPELL, [CRESPEL] s.

Petita galeta de farina, sucre, ous i espècies, fregida amb oli.

"Item en lo decorriment de la materia qui s ajusta els budells, o en l estomach, sien donatz crespels a menyar ab los quals sie mesclada e confegida terbentina..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Joya d un rey / e flor d auta semença
Desir hay gran / que bduy fassam crespells,
Mas tant m avets / scolats mos sitrells
Que d oli pur / ja no us puix far valença."
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"Empro mes val fer ne un crespel ab vermels d ous, que menje aquel crespel e de continent sera estanquada la sanch."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLX

CUL s.

La part de l'home i de certs animals que comprèn les anques i el ses; el fons de certs objectes.

"Mas primer hag cascu la lengua streta
Ab les dents ver lur duch, per signe ver:
E havien del cul feta trompeta."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XXI, 137

"... e ella romas faent axi gran gloria que no l tochava la camisa al cul..."
Decameron jornª 4ª novª 2ª

"... e ab aquella aygua en que haura cuyt e ab la dita erba cuyta fregats li n tot lo cul on sera la dolor: tantost sera guorit."
Receptari de la Universitat de València f. Clv

"Los juheus cortesament ne usaren, que no li trenquaren degun os, mas los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"Tres coses fan les dones com se descalsen: tiren la calsa, mostren les mameles e baden lo cul."
Llibre de tres 212, c