AGRIMÒNIA, [AGREMONIA] s.
Planta de la família de les rosàcies de propietats astringents.
V. agriment.
"Item bretonega, agrimonia, puliol, serpoyll, bulan tot ensems e ab aquel aigua fet li n lavar lo cap..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"... cuits en bon vin fuyles de celidonia, e de olivera, e de plantage, e agremonia, ana .z.j.;..."
Tròtula de Mestre Johan 17 d
"A aytal malaltia ayau una liura d oli e un terras de ffin vi, e jurvert ben picat e agrimonia, e vergua de porch ben picada, e tot aso mesclat... dau lo y a beura e guarra."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XI
 ARENES s.
Concrecions calcàries en la veixiga.
"Si en la orina ha longues peces, axi com a pells, demostra malaltia de les arenes."
Receptari de la Universitat de València MS. 216, f. vj v, c. Bib. Univ. València
"Item si prens quatre onzes del such de la bretonega... e mescle y .xxxvij. grans de pebre ben picat, e aço ben soven fer t a purgar les arenes e stanquar tota dolor."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxx, a. Bib. Univ. València
BERTÒNEGA, [BERTHONEGUA] s.
Bretònega, brutònica.
V. bretònega, bretònica, vetrònica.
"Item prenets dues dracmes de la erba de la berthonegua e picats les e prenets cascun mati ab aygua mel en deju..."
Receptari de la Universitat de València f. lviij
BRETÒNEGA MAJOR I MENOR un. pluri.
"De la bretonega.
Sapies que la bretonega fon primerament provada, e menor n i ha, e major n i ha; la menor neix en les penyes o roques, e son abduys caldes e seques en lo terç grau..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx, a. Bib. Univ. València
BRETÒNEGA, [BRETONEGUA] s.
Brutònica, nom vulgar de la Betonica officinalis, planta de la família de les labiades d'aplicacions medicinals.
V. bertònega, bretònica, vetrònica.
"Item prenets bretonegua verda e metets la en vinagre..."
Receptari de la Universitat de València f. xxvij
"Item fuylles de bretonega, picades e emplastades, tolen la dolor del front e dels huyls maraveyllosament, e la assuauen."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"Bretonega es bona a persona qui gita. Pren de la aygua calent ab la bretonega e ab vy mesclat e bega n e gura ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XCII
BRETÒNICA s.
Betònica, planta de la família de les labiades, utilitzada en medicina com a esternutatori.
V. bertònega, bretònega, vetrònica.
"Item si aura sequedat en los huylls...: prin fuylles, de bretonica e de ruda..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111d
"A dolor dels lomps.
Prin bretonica, quinque follium e grans de pebre e tres culleres de mel..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xj, b. Bib. Univ. València
CABRA MUNTERA un. pluri.
La que viu en estat salvatge.
"Pren such de la bretonega e de la ruda, e de la erba sana, e fes polvores ajustades ab seu de cabra muntera e de molto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, b. Bib. Univ. València
DEJÚ (EN ___) loc.
Sense haver menjat ni begut durant el jorn.
"Item prenets de la indivia agresta e continuats ne de menjar en deju: tot l estomach vos refreschara..."
Receptari de la Universitat de València f. xxxv
"Si alguna persona perdra la vista per malaltia, coga la bretonega en aygua e use n de beure la en deiu e en la nit quan se voldra gitar..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXIX
"No cregues hom glot en dinat ne en deju."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxij, a. Bib. Univ. València
"No us confessets si dir devets
Les veritats;
Ni en deju missa hoiats
Ne begats poch."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 20
ESCOLOPENDRA, [SCOLOPENDRIA] s.
Herba melsera, planta filicínia medicinal.
"Item sie feyt aital exarop: Reebet fuylles de bretonega, capilli veneris, scolopendria, de la migana escorça del sauch, de cascu egualment una menada..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVIII
EUFRASIA, [EUFRASIE] s.
Planta de la família de les escrofulariàcies d'aplicacions medicinals, la Euphrasia officinalis, L.
"La recepta es aquesta: Reebet suc de celidonia, ruda, bretonega, fenoyll, capritolii, eufrasie, de cascuna .iij. dracmes..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIX
"La quatorzena: habunda en precioses herbes, specialment en les muntanyes,... axi com es romani, qui molt hic habunda, ysop, eufrasia, moraduix..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 310, Belleses de València
FUST LIGNUM D'ALOES
Fusta de l'àloes o calambac (Aloexyllon agallochum), lleguminosa originària de la Índia, utilitzada en farmàcia i perfumeria.
"La recepta es aquesta: Reebet suc de celidonia, ruda, bretonega... egualment .iij. dracmes de cascun... cost, roses, corall blanc, de cascun egualment .iij. dracmes; fust lignum d aloes e camfora, de cascun una dracma..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIX
HERBA SANA un. pluri.
Menta.
V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. herba sana (v. 4, p. 211), menta.
"Item a gran lassament pica fuylles de herba sana e dona li a beure lo suc."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, a
"Item en apres sia pressa rael de erba sana e sia cuyta en vy agre e lau se sovent la boqua ab lo dit vy agra e levar li a la dolor de les dents."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVIII
"Pren such de la bretonega e de la ruda e de la erba sana, e fes polvora ajustades ab seu de cabra muntera e de molto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, b. Bib. Univ. València
"Les coses fredes e sseques en lo grau terçer, aquestes sson: herba ssana, sang de drago, espodi,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, b
| | |
