BOÇA, [BOSSA] s.

Tumor; relleu.

V. Cf. el franc. boce a Viollet-le Duc, t. V, pag. 214, El dim. bocette al Dict. La Curne de Sainte-Palaye.

"Item una barreta que fou de la dita marmessoria escofada, ab son gorgal de tota boça la qual fou garnida per les vores de una brodaria feta a manera de fulles d'or..."
Inventari d'Alfons el Magnànim

"Item un bacinet de bavera escofat ab son capmall de tota boça..."
Inventari d'Alfons el Magnànim

"Primo una pesse o carele de junyr ab bossa de atzeitoni vermey."
Inventari del rei Martí 556, f. 101

"It. una cota de maylla de tota boça frangada ab gran frange..."
"It. una altre cota de maylla de miga boça ab franga prima alentorn..."
Inventari de Torredenbarra Any 1430

"Item un perey de gossets de malla de acer de bossa taxada."
Inventari del rei Martí 484, f. 98

"primo un sach de canyem dins lo qual havia una cota de malla de mige bossa."
Inventari d'en Pere Becet 1, II. Any 1430

BOSSA s.

Borsa, sac.

"Item una bossa de cuyr vermell dins la qual ha un joch de scachs."
Inventari d'Alfons el Magnànim 312; any 1413

BOSSA s.

Petit sac penjant del cint o cinyell; escarcella, esportella.

V. Cf. Puiggarí, p. 126 i 127; 319.

"E la comtessa respos: que aquestes coses ne podien rebre covinentment, ço s: filosers, garlandes, corones d or e d argent... sinyells, bosses, ..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXII

BOSSA s.

Borsa, saquet on hom porta els diners de butxaca.

V. borsa.

"La Viuda se posa la ma en la bossa e dona li .xxx. ducats en or per que anas be..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIV

"E tinguem lo preu de nostra redempcio en la bossa, ço es en lo ventre virginal de la sacratissima Verge Maria, e per ço havem utilitat de salvacio en lo cel..."
Ferrer, Vicent Quaresma 143, XXI

"... axi aquell poble no tenien manera en lo menjar, mas qui mes podia. Al quart dia ells eren farts, e per ventura que no y havie diners en la bossa..."
Ferrer, Vicent Quaresma 146, XXXVIII

"Membre t, cavaller, que ab la bossa tancada jamay victoria no hauras."
Guillem de Vàroich 10, ed. E. N. C., p. 74

BOSSA s.

Excrescència carnosa, tumor, borsa que es forma a un abscés.

V. borsa.

"E si aquela bossa ix a en fora e cuyta l uyl, que y meta hom .i. morsi que es en aquest semblant..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlvij, a

BOSSA s.

Estoig de cuir atacat a la sella on el cavaller introduïa l'aristol de la llança per a sostenir-la dreta.

"Ne li cayga la lança de la ma; dreta la porte en la bossa acostada enves lo elm. La ma alta prop la roda. Lo colze ubert, e, al traure la lança de la bossa, cale la ma prop los gocets..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola del junyidor

BOSSA DE L'OR un. pluri.



"Entes havem per humil expositio a nos feta per part de l amat nostre mossen Pere des Catllar, mestre de la secha e Scuyor de la bossa de l or del dit Regne, que en la dita secha han acustumat batre e baten dues monedes d or, ço es florins e reyals, e una de argent, ço es cruats..."
Decret de l'infant Enric d'Aragó, lloctinent general de Mallorca Arx.de l'Audiència deMallorca. Lletres reials de 1482-1485, f. lvj (1 de juliol de 1482)

BOSSA DE LABOR

Sac, borsa que les dones porten amb elles i dins la qual tenen la labor en què treballen.

"Item una bossa de lavor."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

BOSSA DE PASTOR

Nom català del Thlaspi bursa-pastoris, L., planta de la família de les crucíferes comuníssima en els llocs cultivats i dita també sarronets.

"Les sues mamelles, quines penses que sien? Cert blanes com a coto, grans tro al lombrigol e buydes com bossa de pastor."
Metge, Bernat Lo Somni Lo terç libre

"... e lo seus pits eren durs com a rocha, e les mamelles eren buydes e ruades axi com son les bosses dels pastos..."
Metge, Bernat Ovidi 176, MS. 831, Bib. de Catalunya

BOSSASSA s.

Augmentatiu de bossa.
Grossa bossa.

"Item una bossassa de seda en que estan les dites robes."
Inventari de Guillem de Viure Sta. Coloma de Queralt, 1350

DESBOSSAT, ADA adj.

Desamarrat, ada; desprès de les bosses.

"Trenta quintas de bescuyt
E tres porchs de carn salada
No m vindran gens en descuyt
Per omplir lo palloll buyt
De ma ffusta desbosada..."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 169 v

EMBOSSAMENT, [EMBOÇAMENT, ENBOSAMENT] s.

Acció i efecte d'embossar; obstrucció.

"El senyal de l enbosament es que prema hom la .i. uyl e que guart si s exampla la nineta de l altre, e si no s example sabrem que la vena buyda es enboçada..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij v, b

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij, a