GITAR v. a.

Nàutica. Llançar a mar efectes de la càrrega d'una embarcació per alleugerir-la en mal temps.

"Encara lo senyor de la nau es tengut que no git ne faça gitar entro que l mercader haia gitada alguna cosa, e puys pot fer gitar fins a salvament."
Consolat de Mar tit. XI, cap. XCIV

"Tota roba que sera gitada de nau o de leny per mal temps o per paor de lenys armats, sia comptada per sou, e per liura, e per besant, de tota la roba..."
Consolat de Mar tit. XI, cap. XCV. De roba gitada

LLANÇADORA, [LANÇADORA] s.

Instrument de boix en forma de maneta on es fica el canó de la trama per a teixir.

"... e sa merce los [canons] prenia de les sues mans, ab dolçor no recomptable besant los moltes vegades ans que ls posas en la lançadora."
Isabel de Villena Vita Christi cap. xciiij

"..............................................
no se texir lo que n crech,
trama poch ma lançadora;
passau ne vos la tisora
per ma tela, si us plau:"
Roig, Jaume Spill 27, Consubta

PA s.

Matèria a la qual hom dona al motlle una forma determinada (pa de sucre, de cera).

"Item continuats de menjar sucre de pan quant vos colguarets..."
Receptari de la Universitat de València f. xliiij v

"Item picat .i. pa comunal de figues seques ab ensunya fresca de porc..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXI

"Molt cara filla: nos vos trametem per Bernat de Bonafont, cambrer vostre, un Breviari d amors;... item, tres pans de sucre..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.964, f. 152 v) Curiae sigilli secreti 13, reg. 1.964, f. 152 v, § 2, l. 8 (Joan I, 1392/94)

"Molts en gran nombre dels cosors de aquells e aquellas qui son negats en la dita aygua son stats atrobats envers lo coll d en Rabassa, e altres envers les iletes dalla Portopi, ab diverses caxes, fustan e pans de cera e altres bens."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1403

"Ffi del que pens / si magestat real
S avia [a] dar / per molta gentilesa
E per aver / gracia speciall
O per bon seny / besant los pans de sal
Direm tots / sus! visca la merquesa!"
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa Per la marquesa d'Oristany, f. 156

"Un marsapa en que ha un pa de blanquet."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item sis pareyls hi mix de pans d uruga."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"E si per aventura no volia o no podia axi prestament venir fets que us trameta alguna pocha de la medicina, pans o polvora de que ell sap obrar..."
Lletra de Joan I A Guerau de Queraltó. Arx. C. d'A. (reg. 1.958, f. 188)

POLS s.

Templa, a causa de les pulsacions de les artèries i venes temporals.

"En aquell punt / fonch ma sanch trop calenta
E mos polsos / comensaren ha batre
Lladonch se moch / la virtut spulsiva."
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225

"un ben larch clau
ab gros martell
per lo cervell
li fon ficat
e travessat
de pols a pols;"
Roig, Jaume Spill 7.946

"E l segon que parexen les venes del pols e la cara vermeyla e ls polsses ab la gran calor."
Joan Jacme Alcoatí f. xlj, a

"E lo cavaller Spercius stech per spay de una hora smortit e fora de tot recort, e la gentil dama incessantment fregant li los polsos e besant lo per fer lo retornar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

"Item una fembra avent dolor del cap, per lonc temps se unta lo front e ls polses ab la dialtea, e de mantinent fo guarida. Aço io o viu."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. VI

"E cessant los seus polsos de moure s, perduda la color no en altra manera que si l anima l agues desemperat, en terra caygue..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"El blanc dels hous es mes en totes les dolors que han mester a esfredar, axi com en dolor d uyls... e en les fexadures que son posades en lo front e en los polsos."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 102, c-d

PROMESA s.

Seguretat donada de fer o complir alguna cosa.

"... e de aço me dona per sa clemencia e requesta la sua benaventurada ma per senyal de ferma promesa, e io, senyor, besant li aquella fiu li n moltes gracies..."
Lletra de l'ambaixador Miquel de Naves a Ferran I Ginebra, 16 de juny de 1418

"Los cavallers / pensen ab qual promesa
son obligats / amar vostre servey,"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 33, VIII

RANCOR s.

Odi, ressentiment que hom guarda d'una ofensa.

"Item, si ha rancor contra algu."
Eiximenis, Francesc Confessionari cap. vj

"Tres rancors o malvolenses son en aquest mon que, pus son comensades, tart son oblidades: deseratement, gelosia e reptament de tracio."
Llibre de tres

"Aquesta virtut es bona, esquivar rancor, etc., e aquesta anima va al orde appellat virtuts..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

"Rancor e inpietat
Les quals eren bandejades,
Envege ha tant tractat
Que n la ylla son tornades,"
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 31

"Digues distinctament... les vegades e les causes perque, e lo temps, e lo stament de les persones contra qui has retengudes les rancors e males voluntats."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.613, tercer punt

"Axi devem fer nosaltres besant nos per pau e bona concordia, remetent nos les rancors..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, 49 v

"... que tots li n havien cobrat al dessus dit Rey molt gran rancor, e ls coratges de tots staven tots plens de mala volentat que li n havien."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 29

"Dich encara e rancors, per aquesta raho mesexa, car rancor no vol alre dir sino hoy veyll..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. VI

"O cathalans! / de Deu per amor pura,
Oy e rancor / e mala voluntat
Foragitats / e amau caritat,"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 240 v

RECONTABLE, [RECOMPTABLE] adj.

Que pot ser narrat, explicat.

"... e sa merce los prenia de les sues mans ab dolçor no recomptable besant los moltes vegades..."
Isabel de Villena Vita Christi cap. xciiij

SARDANA, [CERDANA] s.

Dansa popular de Catalunya.

"E asenyaladament lo abus en dita sglesia cathedral de Gerona e altres de nostre bisbat en la vigilia de la festa e en lo dia e cap de octava del Sanctissim Sagrament, e per ventura en altres festivitats se usa... besant se devant lo altar e sanctissim sagrament los Jutglas ssonants... cançons inhonestas e ballant sardanas en ofensa de nostre senyor deu Jesuchrist, scandol del poble crestia e perturbacio dels divinals officis..."
Monitori del bisbe Benet de Tocco Girona, 22 de maig de 1572

"... perque d aqui en avant no s atreveixin sonar ni de clar ni de vespre les Cerdanes, dites vulgarment, ni en les places ni en els llocs publics de les ciutats, viles o pobles..."
Sinodal de Vic Arx. Episcopal de Vic, vol. 101 (any 1595)

SARRAÍ ALFORRO un. pluri.

Moro que viu lliure entre cristians.

"Sarrahi alforro que isque del regne de Valencia, un besant."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 18, De leud., f. 251, 4

SENYAL DE LA CREU loc.

L'acció que fan els cristians de representar per gests rituals de la mà la forma de la creu quan se senyen.

V. creu, creu (Fer ___), creu (Fer la ___).

"... ordena un beuratge a torbar lo enteniment, e dix a Dacia que lo y fes beure. E lo beneyt sent Jordi senya s e feu la creu, e dix: -No pot noure vianda de mort lla hon es fet senyal de la creu,- e no li pogue noure en res. E lo encantador li fa altre beuratge, e lo beneyt sent Jordi fa lo senyal de la creu, e diu: -No m pot noure vianda de mort lla hon se fa senyal de vida."
Ferrer, Vicent Quaresma 142, LII

"Nenguna cosa no comences, ni anar, ni exir, ni entrar, ni obrar, ni orar, ni jaer, ni faer que no faces lo senyal de la creu."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. XV v

"... prenent l infanta, guardant la un petit, e besant aquella, beney la e feu li lo senyal de la creu en lo front e dona la a l algotzir..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 288

SOBREPÚS s.

Allò que és sobrant, la resta.

V. sobreplus.

"E que la Mayoral de la dita casa de la porcio dessus dita donas cascun any als dits caps de guaytes per custodia de les dites fembres sis florins. E tot lo sobrepus servis en ornaments del altar et altres necessitats..."
Novells ardits 4 d'abril de 1437

"En lo .v. capitol nomena gran res de les medicines compostes... e lurs semblants dels alcofols e de les polvores e dels xiefs, e dels colliris e ls degotaments e ls empastres, e el sobrepus dels componimens qui valen a la malaltia de l uyl ab Deu."
Joan Jacme Alcoatí f. iii v, b

"... e si n compra e costa mes dels dits dos preus, los dits mercaders deuen pagar del lur lo sobrepus per sou e per liura o per besant de tota la roba."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CLXXXIX

"... e del preu que n haura que s pach de ço que li romanra a pagar, e l sobrepus que ho rede al deutor."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur xxx, De pign., f. 178, 1

SUORETA s.

Suor tènue com la dels infants.

"... e descarregant lo prest, posant lo en la sua falda, besant lo stretament, torcava li ab molta amor la suoreta del front..."
Isabel de Villena Vita Christi cap. xcij