APRESSAT, ADA adj.

Estret, estrenyut.

"Son en nombre... quatrecents rocins, doscents o trescents homens de peu en que tenen lo dit Agullo molt apressat, en specialment strets de vitualles..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 360

"E lavors los dits capitans, axi com pogueren assejaren de voler fugir, e tant foren apressats e cuytats per los moros que no fo a ells, ans foren ferits per los moros gran partida de aquells...."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1398

APUNTAR v. a.

Ferir, tocar de punta; punxar.

"Ara direm de les pastanyes part natura que son de part de dins. Eles son de .ij. maneres: ho que y naxen cabeyls de sotz les pastanyes naturals e apunten en l uyl, ho que s tornen les pastanyes naturals contra l uyl. E l senyal es can apunten en l uyl."
Joan Jacme Alcoatí f. lij, a

"E ella que l ach vist, cuyta s a un pas e secut li la llança, e dona li tal colp per les faldes en la cuxa que la cuxa li passa e la sella, e apunta lo cavall."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIV

"Es irat lo metge quant li apunta la naffra que l fa cridar? :no es irat, ans li fa misericordia per guarir lo."
Ferrer, Vicent Quaresma 93, XXXI

ARISTOLADA s.

Cop donat amb l'aristol de la llança.

"... e lo dit mosser Johan e los altres menaçaren aquels qui cuytaven los dits malfaytos: hoc n i hac so, als quals donaren algunes aristolades resistent, e axi scaparen los dits malfaytos."
Llibre de la Universitat Igualada, 1440

"... e tots los altres qui a la remor se ajustaven, foren rampellats, e tornats atras, e desajustats a grans empentes de cavalls e d aristolades, per manera que tot romas quiet e tot hom pla d alli avant..."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València 14 de juliol de 1391, t. II, doc. VI

ARREMORAR v. intr.

Omplir de rumor; avalotar.

V. arremorar-se, embarbullar-se, emborbollar.

"E com foren arribats davant lo camp dels moros despararen al colp moltes bombardes devers lo camp que tots los moros feren arremorar, e cuytaren a les armes pensant que ls volien combatre..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXV

ARRICOC, [ARRICOCH] s.

Potatge de Nerricoc.

V. broet de Madama, potatge de Nerricoc.

"Arricoch.
Si vols fer arricoch a molto, ages la carn e fe n peçes axi com de janet, e fes les coura ab molt juyvert e salvia e menta, moraduix e cebes moltes, e puys ages let d ametlles, e, com deura esser cuyta, mit la y e pica de bon fetge e pa e ous, e aço deu esser blanch e espes, e puys bull ho, e, com sia bullit, que sia ben espes, fe n escudelles."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, d. Bib. Univ. València

ASPRAMENT adv.

D'una manera aspra, amb aspredat, rudement.

"... que si lo contrari presumiriets fer... vos punirem asprament com a transgressors de nostres manaments."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXXXIV

"E si lurs marits les castiguen
Benignament
Ellas responen asprament
E squeixat,"
Sermó del bisbetó 621

"Molts homens son qui parlen asprament, no per malicia que sia en ells mas per us, e es fort mal us."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 262

"... ab gran cuyta baxa la cara del bacinet, e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e comença l a combatre molt asprament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

ASSABORAR v. a.

Assaborir (més exemples d'"assaborar" en Faraudo, ed. del Sant Soví, p. [37]).

"... car ab lo ferre dola los fusts e laura les terres, e ab l aur e l argent compra e ven, e ab la sal asabora les viandes."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 38

"E, com veuras que sera ben cuyta, assaborats la agror e de dolçor e de species, e tempra ho en manera que les species tiren tota la sabor de la dita salsa."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, b. Bib. Univ. València

ASSAT, ADA adj.

Rostit, ida.

"E saps com se deu donar aquest dinar a l anima? Axi com a hun gran senyor que primo li dones aygua a mans, 2º fas lo siure e dones li vianda cuyta e assada, axi tu deus donar a la anima a dinar."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLI

ASSETJAR, [ASETJAR, ASETIAR] v. a.

Posar setge, assallir, assaltar.

"E per aquell lloch homens de cavall e de peu los assatjaven totes vegades, e per ço meteren se n en aquell lloch de nuyt que ls ne poguessen castigar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXIV

"... e ven los turchs alt en la montanya, cuyta devers ells e delibera de no combatre ells mas de asetjar los, e tota la gent feu posar entorn de la montanya de peu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVIII

"E apres segueix se que l Rey Senacherib vench sobre la ciutat de Jhesusalem e assetja aquella, e aqui dix moltes menaçes contra lo poble d aquella..."
Rei Pere del Punyalet Proposició de Pere del Punyalet a les Corts de Tarragona Any 1370

"Com les bombardes foren ajustades que foren mes de cent, asetiaren la artelleria e començaren de tirar que feyen gran mal..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVI

"... preses les armes, assetia la dita ciutat, la qual a si matexa subjuga, abans que del tot hagues acabat tressar l altra part dels cabells."
Metge, Bernat Lo Somni 2.984, lib. quart

ATENTAMENT, [ATTENTAMENT] adv.

Amb atenció.

"Per que, mossenyer, prech vos que l dit libre de sant Bernat vullats legir attentament, en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre..."
Canals, Antoni (traductor) Lletra de sant Bernat a sa germana pròleg

"... essent en loch appartat e continuant ta oracio, deus attentament considerar com... has greument en moltes maneres offes nostre Senyor Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.304, tercer punt

"A la sens par
verge echçellent,
de Deu potent
Mare, Maria,
no me staria
devotament,
atentament,
no pas cuytat
maioritat
dir cascun dia."
Roig, Jaume Spill 16.132

ATROP, ATROP!

Onomatopeia del brogit cadenciós que fa el cavall galopant.

"Si huy hun Senyor tramet a hun sender cuytat en qualque loch, cavaller en son roci, veus que ira atrop, atrop, ..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 34

AVALLAR-SE v. refl.

Baixar-se; davallar si mateix, descendir.

"E amdues, com vaeren que nos muntavem al castell, avayllaren se n a la capella del castell."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXIX

"... ab cos iverços nos en anem a la ribera de Troya, e en poderosa virtut de combatre nos avallem en terra, fermants, ab aquella maior cuytança que porem, nostre setge ferm e segur de prop la Ciutat."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 4.891

"E com lo rey hac axi una stona dormit, e hac ben pensat en lo sopni que fet havia, avalla se n de la torre..."
Guillem de Vàroich 20, ed. E. N. C., p. 45

"E puix avalla sse n a la vila, e En Ramon Sacomana e En Iacme Berenguer e En Saverdu, qui eren dels millors d Alacant, ab tots los altres"
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXVIII