Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 7    (77 registres)
veure  Boça de clau
veure  Boca de l'estómac
veure  Boca de la mare
veure  Boca de la veixiga
veure  Boca de les venes
veure  Boca del ventrell
veure  Boca demana (De ___)
veure  Boca dents
veure  Boca dents (De ___)
veure  Boca llaminera
veure  Boca, [bocha]
veure  Boca, [boqua]

BOÇA DE CLAU un. pluri.

Cabota de clau. Nom d'un tumor que es forma a la còrnia de l'ull.

"El quart es eximent en fora quan molt atura e encarna en corrompiment de la cornia e a nom boça de clau."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVI v, a


Fitxa Dubtosa BOCA DE L'ESTÓMAC un. pluri.

Epigastri o part superior de l'abdomen.

V.
Boca del ventrell.

"... e en forma de emplastra posats ho sobre la boca de l estomach e lavar n a tota dolor qui sia en l estomach..."
Receptari de la Universitat de València f. xxxix

"E si lo malalt del such d ell e de la coccio pren tres cullarades e puys regolda, sapies que la bocha de l estomach es uberta e hix la ventositat per aquell loch."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 16; MS. n. 216, f. xxxviiij, c. Bib. Univ. València

"Dix Galien que l espie (??) en la compliçio composit de .iij. maneres... e conforta e val a les malauties del fedge e a la boca de l estomag quan es donat a beure..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, d


BOCA DE LA MARE un. pluri.

El coll de la matriu.

"... can son cuites ab sal e ab vinagre e la femna que s i pos damunt e se n fase sofonicacio, val a l encuylliment e a la durea de la boca de la mare."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, c


BOCA DE LA VEIXIGA un. pluri.

El coll de la veixiga.

"E can es fresca e de bona holor val a les malauties calents e dures que sdevenen en la mare e el ventre, e ablanexen molt e tolen cuytor de la boca de la vexiga..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 105, c


BOCA DE LES VENES un. pluri.



"... e quan son mesclatz ab les olives madures e donatz a menjar ubren les boques de les venes e solten orina e valen a l aygua nuç."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 80, b


BOCA DEL VENTRELL

Epigastri o part superior de l'abdomen.

V.
Boca de l'estómac.

"... tota ventositat e dolor que sia en l estomach ço es en la bocha del ventrell qui vingue per frador ne lavara."
Receptari de la Universitat de València f. xxxv

"Item si ls lembrics nafren la boca del ventreyll, posat bresca de mel en la boca en degu. Demantinent puyaran a la mel e exiran per la boca."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Os ventriculi, La boca del ventrell."
Dictionarium Medicum Barcelona, 1561

"E hagui aci dimecres prop passat .j. poch de destrempament de boca de ventrell, per lo qual, de que merce de Deu, fuy tantost guarit..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 464


BOCA DEMANA (DE ___) loc.

A boca que vols, cor que desitges.

"Lo senyor rey Darago hach bon temps aytal com de boca demana, que dins pochs de dies pres terra a Trapena..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LX


BOCA DENTS mod.

De bocaterrosa, de cara a terra.

"E cant foren totes ensemps
Prop mi qui bocadens jasia,
L alta senyora qui venia
Tan reyalment acompanyada,
Testa m lo pols una vegada
E dix: -Est hom es perilhos."

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 666


BOCA DENTS (DE ___) loc.

De bocaterrosa, de cara a terra.

"... cau de bocha dents lo dit infant, he, hapagat lo foch del sacrifiçi ab la sua propia sanch, mor de la nafra tan cruel."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 104

"Cellavos Bruto, axi com si acas caygues, lexa s anar de bocadents, e besa la terra, jutjant qu era mare de totes les coses."
Canals, Antoni Valeri Màximo 714, lib. VII, tit. III


BOCA LLAMINERA un. pluri.

Persona llaminera, golosa.

"Tres coses desfan l om: mala fembra, boca leminera e lenga mal parlera."
Llibre de tres f. 209 c


BOCA, [BOCHA] s.

La taula del rei, els oficials i el personal que la serveixen.

"Emperamor d aço un hom apte volem a ells esser liurat qui de la cuyna de la boca real argentari sia nomenat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V

"Item .jª. catifa ab tres senyals grans al mig del camper, e son de diverses obratges, lo qual, segons diu, fo donada per nostre Senyor lo Papa a la bocha del Rey, no al Senyor Rey."
Inventari del rei Martí 938, f. 122


BOCA, [BOQUA] s.

Referit al cavall, és el conjunt de les parts sobre les quals obra el mos del fre.

"Si lo cavall ha necessari de adobar de boqua sperau li lo temps, ço es, que haia acabat de mudar, per ço com totes les dents haia mudades, e les que son exides son ja fora la carn. E aço ve quant lo cavall ha ja .iiij. anys e mig."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 92


torna a dalt