VEIXIGA, [VEXIGA, VEXIGUA] s.

Bufeta, sac membranós que rep i conté l'orina.

"De la bretonega la primera virtut es aytal que si es beguda fa ben pixar / e purga la vexiga de les pedres..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Univ. de València

"Item que negun masaler no gaus posar ab la carn lo colo, ni la veixiga, ni l budeyl, ni la verga, ni re qui leig sia..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 150

"Quant la orina quau dels renyons en la vexigua cau molt calent e ve la suor a la vexigua e suant de dins per força la suor se va esprement e va destillant poch poch e va a la natura e ix per la natura..."
Micer Johan Disputa de les orines

"La vexiga ne lo ses merda ne orina no puxa tenir, mas davant e detras cascun forat continuadament aja a orinar."
Metge, Bernat Ovidi 204, MS. 831, Bib. de Catalunya

"... no menys ab draps aquella li cove en alt levar com segons la oportunitat natural vol descarreguar la vexigua..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 75