TRENCAR v. n.

Rompre o topar contra un obstacle, referit a les ones de la mar.

V. rompre, trencar-se.

"Item: aquest Demostenes, anant se n a les ribes de la mar, on les ones trencaven e feyen gran brogit, e al loch on corrien los rius, feya concordar la sua veu ab los brogits de la mar e dels rius..."
Canals, Antoni Valeri Māximo 923, lib. VIII, tit. VII

"endreyt ora de mija nuyt
la balena se restanquet
es eu vi la mar que trenquet
en una terra devant mi;
e cant eu pres la terra m vi
fi un gran salt sobre l arena"
La Faula d'en Guillem Torroella 98