RANCOR s.

Odi, ressentiment que hom guarda d'una ofensa.

"Item, si ha rancor contra algu."
Eiximenis, Francesc Confessionari cap. vj

"Tres rancors o malvolenses son en aquest mon que, pus son comensades, tart son oblidades: deseratement, gelosia e reptament de tracio."
Llibre de tres

"Aquesta virtut es bona, esquivar rancor, etc., e aquesta anima va al orde appellat virtuts..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

"Rancor e inpietat
Les quals eren bandejades,
Envege ha tant tractat
Que n la ylla son tornades,"
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 31

"Digues distinctament... les vegades e les causes perque, e lo temps, e lo stament de les persones contra qui has retengudes les rancors e males voluntats."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.613, tercer punt

"Axi devem fer nosaltres besant nos per pau e bona concordia, remetent nos les rancors..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, 49 v

"... que tots li n havien cobrat al dessus dit Rey molt gran rancor, e ls coratges de tots staven tots plens de mala volentat que li n havien."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 29

"Dich encara e rancors, per aquesta raho mesexa, car rancor no vol alre dir sino hoy veyll..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. VI

"O cathalans! / de Deu per amor pura,
Oy e rancor / e mala voluntat
Foragitats / e amau caritat,"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 240 v