POLP s.
Pop, mol·lusc del grup dels cefalòpodes dotat de vuit tentacles (del gènere Octopus), molt comú als nostres mars.
"Item ordenaren que llampugues, verderols,... polps, cipias, calamars y gambas se venan sens pes a ull." Crides de Mallorca XL
"Capitol que tracta en quina manera se deu aparellar lo polp. Primerament bat lo fort perque aquest peix (!) es molt dur, e per ço vol esser molt batut, e apres pren lo polp e renta l..." Nola, Robert de Art del coch De polp
"... axi com austor e esparver, e cavall e leo, e amfos e salmo, que fa pus bell nomenar que gall ni voltor, ni ca ni ase, ni rajada ni polp." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 21, p. 359
"Johan llavors inclina lo cap e quasi reverencialment a ella un poch acostant se, aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, lo prengueren pel coll..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 63
"son llop de mar, lo peix mular, drach e balena, polp e serena," Roig, Jaume Spill 7.721
"Polp. Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e lava l be e perbul lo e talla li les cames e prin ço que dins es e acapola lo tot ensemps ab juyvert e menta e moraduix..." Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, c. Bib. Univ. València
| | |